"Una colometa deia..."

Una colometa deia al seu colomet...llegeix, llegeix, escolta, escolta, mira, mira... però llegeix, escolta i mira només allò que, sarcit
per la mentida, la caricatura, l'oblit i la feral ignorància no et
ferirà a sang, dins les teves conviccions per tirar-les en un fossar...
ja saps com són els que tenen tota la raó perquè són ells que els que
dominen i que tu vas errat, però no t'aturis de llegir, escoltar, mirar
-escriure, parlar i mostrar si en tens les ganes, però colomet meu
queda't al mig del camí obert on t'han portat les teves idees i els teus
somnis de viure en germanor que junts compartim ja; aquesta germanor
escollida, per la mà, el cor i el que ens han deixat de raó, germanor
escollida i no perfilada, dibuixada, dictada, imposada, és a dir
porrejada i empresonada.

Com deia el meu germà gran... xerrar, irar-se, tirar-se malnoms per la cara, és una cosa, ... però
tustar -com deia també ell- n'és una altra... i aquesta si es plau
germanet no l'incorporis en el teu personal decàleg de valors si vols...
que aquella cosa que anomenem amb orgull i emoció, germanor hi trobi el
seu lloc. Digui'li si vols República

xxx