"Joc de daus"

Ni un arlequí en el seu somni més diàfan i urgent d'oci i de germanor compartiria amb tu aquest espai de llibertat prescrit amb aquest llapis electrònic aliè.

Si els nostres dies festius esdevenien els únics dies feiners de l'any, penses que em votaries?

De sastres, ja no se'n veu cap travessant la plaça de Llotja per venir fer una copa de Byrrh al meu bar amb tres fils de color que li ornen l'espatlla i tres caps d'agulles lluents sobre la màniga dreta de la seva vesta de taller.

Es registren ben poques aficions exemptes de disgustos. De la política a l'amor, sense oblidar el joc de daus.

Tot ho havia contemplat per escenificar la seva entrada reial a la ciutat, tot és el que els seus més propers consellers li havien dit, aquells que viuen en palaus de sucre i xocolata i ignoren els carrers enfangats dels pobles, tot li havien contemplat, i estava persuadit que no passaria res, que la seva tan esperada entrada triomfal quedaria en la memòria dels Seus com la més fausta del seu jove regne, però la calçada era glaçada com mai cap hivern havia parit un glaç com aquell, i el cavall que igual el seu bon príncep presumia vestit nou amb franges, començà a relliscar fent unes figures que mai cap coreògraf patinador reeixirà a posar al punt, i l'espectacle finalitza amb l'escena del cavall a terra amb el rei esclafat dessota i tot el poble (potser serà un poc exagerat afirmar tot) en llàgrimes.

Em mascararé amb tots els sutges que trobaré passant per les darreres velles xemeneies i em presentaré a casa vostra, si la teniu oberta com N'Hom mana,  per veure si endevinareu qui sóc.

Qui se sap menut que no es faci més carlista que un carlista i es col·loqui lluny dels caps de fila per no veure com se li tallen les ales de sa llibertat a canvi de la freda cel·la d'un lloro.

Com un autòmat però amb un pas silenciós vaig pujar l'escalera de fusta encara bastant vigorosa i que no s'alarmà de cap de les meves controlades petjades, ara ja dessota de la teulada vaig prendre un corredor enfosquit i estret i progressant-hi amb el pas encara més silenciós (igual religiós, diria) i controlat que en pujar l'escalera vaig albirar com un llumet que s'encenia i s'apagava com per prevenir-me: "és aquí! Aquí són les golfes! Les teves golfes". Tenia al davant una cortina de teixit gruixut i esparracat i bastant polsosa que no vaig poder passar sense conèixer l'angoixa que, tot i ser, autòmat també et corprèn i t'estreny la gola la confrontació amb l'incògnit. Tanmateix decidit i valent com aquell cavaller feudal que se'n va al torneig vaig penetrar en el reialme de les golfes, i tot just entrat on creieu que l'autòmat que m'imagina ser, es va desmaiar com un alumne que no ha sortit aprovat del seu examen final de cap dany. Retornat a la consciència vaig entendre el motiu del meu desmai. El tenia il·luminat, desplegat, estructurat al davant meu i entorn de jo quan caminava entre mobles i objectes extraordinàriament ben ordenats i nets per a comprovar si el que els meus ulls d'autòmat veien era o al·lucinació de qualcú que tocava el sostre de la seva ment o aquesta concreta arquitectura d'interior, deguda a una fada anomenada I-KEO., que finalment va fer seva.

Fos un dilluns, un dimecres o un dissabte, la Berta no passava mai desconeguda pels carrers del centre ciutat, portés o no fardell i carret, sempre se li escampaven unes paraules braves i impertinents que remuntaven al temps florit de les bugaderes de vora riu i que subratllava en posats i amb gests no equivocs. De les unes i dels altres no farem cap apunt suplementari, el principal pel nostre deure comunitari sent l'evocació d'aquesta Berta que no buscava entrar en cap diàleg amb qui li donava uns minuts per escoltar-la; no a la Berta - fa temps que ens ha deixat- el que li agradava era el soliloqui, aquest teatret per sols si mateix, en el qual excel·lia com a diva.

"Discrepo de Bernat Metge i em poso ben clarament al costat dels qui "meten contínuament aiga en vaixells qui no han fons", tal com ho escriu en "Lo Somni" a la pàgina 88 de la quarta edició: febrer 1991 d''Edicions 62 i "la Caixa",

xxx