"Hi arribaràs pas"

Tothom t'ho dirà pas, mes te trobi misto, si misto i fora de comparació. Ella, em respongué, i quin crane compliment que me fas aquí.

S'ha de ser púdic quan, en públic, n'hom parla dels goigs de la seva infància.

En temporada dramàtica fer el clown també s'hi val.

L'horitzó dels guardaespatlles s'atansa. I no és pas un títol de film.

Ja no queda cap pardal que s'ajoqui en els canyers de l'Agulla de la Mar.

Una llesqueta ben torrada de provincianisme pot pas fer-les-hi mal als mundialistes desarrelats que tenen pressa.

Tu, Joan-Jo, calla un poc, abaixa la gramola i permet a la senyora cascada de dir el seu poema fluid i sonor.

Qui vol se llevar d'hora, repetia en Guisset d'Avallrich, s'ha de gitar al llit de bona hora.

Quan la filosofia es fa la dona de feines de la política val millor deixar-la anar sola a tirar la brossa dins l'atzucac.

Estiregonya tant com vulguis, hi arribaràs pas!

El passat té més estàtues que el futur. No és exacte si es considera que el passat resulta d'una pila de futurs complits. -Deixem-ho pendent, Hèrcules, veig que en aquest assumpte no convergirem.

A qui em diu "torno del llac de Titi-Caca", responc "jo no m'he mogut de les vores del llac de les Bolloses".

Si te dic: facis pas el pop, he! que veus pas el que te vull dir...

Un dia, potser més empipat que els anteriors, sí que podia ser un divendres, li vari dir "tanca la finestra, només passen pel carrer velles carosses, vagin al dimoni o a la vora del mar què ens importa a nosaltres!"

I com que no... t'asseguro que si... si posseïa aquella pedra d'esmolar que feien servir els nostres avis, jo també tindria l'esperit brillant i afilat, trinxant i penetrant, mes cap d'ells cuidà nos el deixar en el rebost.

Del vim al cistell es necessitava dits d'or.

En tots els dominis es troba un jerarca que provarà de convertir-te a la submissió. Digui-li -si et vol entendre- que acceptar el lloc que et toca no és pas submissió sinó respecte.

No es pot sempre tenir raó, però quan aquesta raó es decanta cap a tu no la descartis i somriu amb ella.

És una forma de ciutadania firmar peticions. Ara bé de motius de firmar-ne se'n veuen tants i tants que t'hi paralitzes la mà. No, cregui'm, no puc fer-ne un mester a risc.

xxx