Qui no coneix els corriols de l'escapada benèfica, se'ls busqui i quan se'ls haurà trobat, sis plau, que n'esborri totes les petjades.

Una llengua n'ha substituït definitivament una altra quan en una et falta els camps més grollers, impúdics i feridors del seu lèxic.

Es pensava que els dies que venia de passar havien passat més curts que els dies que els hi foren anteriors, va parlar d'aquest semblant d'anomalia a un dels metges que acostumava a consultar i en cada un dels quals fiava, un d'ells només prengué en serio la seva inquietud i li digué "si et vols treure aquest destorb lancinant, cronometri'ls durant un període de quinze dies, i tira, aleshores comparant la dura de cada u dels set dies, però fes-ho amb molta calma, la teva conclusió".

He rebut una invitació a un acte literari amb el títol genèric  "Va de Dones!", la cosa m'ha sorprès i no la trobo molt encertada puix que, com un reflex pavlovià, ha sortit l'expressió "Va de Ventre!".

No hi ha comensal polític sense tovalló ideològic amb forquilla i ganivet corresponents.

Escriptor a preu fet i destimat quan el seu geni s'ha escorregut.

Els problemes, les situacions i la gent revelant-se sempre més complexes del que semblen, a primera vista, els abordaràs amb la cura que es necessita per reeixir almenys dos ous ferrats.

És difícil per a qui ha franquejat el pont dels seixanta anys i pico de persuadir-se que el món, la vida, el seu pas quotidià, no han canviat gaire. D'això ningú, tanmateix, t'obliga a fer-ne una novel·la ni una cançoneta, però això és i així és.

La Lluïsa els hi va dir, jo me'n penedeixi pas d'haver fet el que vinc de fer. Com ningú li va pas demanar "que vens de fer", ella fidel a la seva discreció natural es va pas sentir en obligació de dir-les-hi. La Lluïsa se'n va anar i els que veien d'oir-la també es separaran i marxaran cap a casa. Per a cada u d'ells una nit blanca començava. "Que haurà fet la Lluïsa que no se'n penedeix i tothom ha comprovat que se's pas amagat de dir-nos-ho".

Se sap per alguns exegetes literaris o filosòfics que certes pensades es posen a protestar furiosament quan unes sintàctiques, amb les quals se'ls volia fer presumir a la seva primera sortida al carrer, no les troben encertades, massa estretes, massa amples, mal planxades.

Conviure amb desitjos, tant que no són ardents, com aquells tions de nit nadal, no porta a perjudici.

 tu, perquè no et compromets, perquè no firmes peticions, perquè no vas a la tele o la ràdio debatre, perquè no vens al carrer amb milers de nosaltres, perquè....- Para, si para, que només escoltant tot el que em retreus de no fer m'estic comprometent...

Tota cultura té llots impresentables.

Engolir colobres o engolir sabres, ho explicava rere un finestró un condecorat de les pistes de circ, no s'aprèn al mateix institut.

Havia trinxat una mica de poesia, com es trinxa jolivert, per acompanyar una conversa amb una coneguda que m'ho havia demanat i a qui (no crec que li va fer força plaer) vaig anunciar que el platet de poesia que li havia preparat no el podria tastar car la meva Minona n'havia esmorzat, dinat i sopat. La conversa tanmateix es va fer enfocada i mantinguda, us ho imagineu prou bé, sobre la presència (a risc) d'un gat a casa....

 

xxxx