"Pobre moxall"

No sóc pas d'aquells que es xuclen el dit gros per recordar-se l'olor del bressol.

No és pas que em penso diferent de vosaltres però com els hi faig paper de diferent mantindré el paper fins a la fi de la funció.

Si, unes paraules, uns actes encara que per tu tinguin el perfum d'un arròs amb llet amb un bocinet de taronja per a compartir, no hi plantis la teva cullereta sense reflexionar.

El sol acaba de colgar-se, no vagis amoïnar-lo, que es despertarà de mal humor, la veu presa, els genolls flacs i els ulls velats.

Mai, de ben petit com de bastant gran, no he tolerat que es tanqués una parella d'ocells dins una  gàbia, per un cop al dia poder acostar-se'n per, perversament, sentir refilar els presos.

Quan dins un llibre manllevat a una biblioteca descobreixes una anotació que és el que més t'escandalitza: veure la marca de l'anotació en el marge o a peu pàgina, o adonar-te en aquest moment premis on l'anotació et salta a l'ull se't confirma que no eres pas el primer lector, que qualcú t'ha precedit i que aquest qualcú no sols t'ho fa saber amb un deix literari sinó que el que hi desxifres t'avicia tot d'una la teva lectura, adulterant-ne el plaer i desviant-ne potser el sentit.

La merla em va fer un signe que m'atansés a ell quillat sobre una branca de bruc del marge. L'obeí, car sempre he prestat l'orella a qui vol informar-la amb veu forta o baixa, aquí s'imposava el segon cas. L'obeí, interessat i intrigat, quin secret desclouria per jo sol? De quin codi revolucionari (la merla xiula a voltes el progrés) em faria el possessor únic per impedir que la dominació caigui en mans alienes. L'obeí, però a tocant d'ell senti una tremolor aquella sensació fisiològica que t'envaeix quan dubtes haver pres la bona decisió. La merla aleshores amb un bellugadís de cua que l'acomodà sobre la branca del bruc del marge, em va dir: "Si, per tu sol, amic meu, xiularé, cantaré, ballaré... Si, per tu sol... Si em promets escanyar el caçador que dorm nerviosament en tu, grana de predador?

La necessitat és el privilegi dels sense herència.

El paternalisme és un licor tòxic, però no sempre, no sempre, no.

El temps corre més d'ençà que no dónes corda al teu rellotge.

Que va! Jo no rivalitzo amb ningú. Ni tortuga ni antilop. Quina ambició de carrera pot somiar un pobre moxall!.

Surt un dia un piròman i encén els avets engarlandats i il·luminats de la teva infància.

Entre dos res, cap certitud d'un tot amb els braços oberts.

xxxx