Si alguns ho podien tèmer, no ha arribat encara l'hora de deixar caure la cortina sobre l'escenari de l'activitat literària en català a Catalunya nord. I amb serenitat poden  col.locar l'esclop a la vora de la xemeneia i passar-se una bona nit, el vint i cinc de desembre, a la matinada, i després del cant dels galls si l'autoritzen les noves convivències, trobareu l'esclop metamorfosat en biblioteca amb com a preciositats les arreres obres publicades per la Coleta Planas i la Maïté Barcons Reniu . Ambdues publicades à K'A, una editorial instal.lade de fa uns quants anys a Illa de Tet i que per primera vegada dona a l'imprempta obres escrites en català, tot i què s'ha de precisar que l'un surt amb edicio bilingue català. francés (sense poder distingir l'origin idiomàtic). Però aqui es decantar-se vers una critica carregosa i injusta quan es tracta de regals per lectors de nadal. Els motius de satisfaccio no son pocs. El fet que un editor, Andé Robèr manifesta una audàcia a cultivar la llengua catalana i a portar-la a un public que potser en en reclama  més que el que es diu. Una literatura no és redueix a afers linguistics o d'història en prosa. Coleta Planas i Maïté Barcons Reniu tenen llurs públics que sols "un fred que pela" pot dissuadir danar a la presentacio dels nous opus en llibreria. Coleta Planas com Maïté Barcons Reniu són recidivistes de la poesia i d'una escriptura que no s'acontenta en expressar-se sino que també treball en serio la o les formes a través lesquals ens comuniquen sensacions, visions, estats d'ànima, patiments, plaers  com la seva inclinació a la introspecció o a l'irracionalitat, amb modalitats emocionals, o més retingudes o més descriptives. Si Coleta Planas amb "Transparent" (més distanciada i tanmateix contemplativa,  lirica) i Maîté Barcons Reniu amb "Caminades" (més instantània, de fet més sensualista) ens diuen molt d'allò ( experiència i cultura, costums i idearis) què els hi mou le cor, el cos i la memòria. No sé si s'hauria de dir, l'una amb més d'intel.lectualitat, o d'introspecció, l'altra amb més espontaneïtat, però totes es donen a l'escriptura amb la mateixa sinceritat  i un desig equivalent de trobar dins aquesta escriptura de joc, d'analisi, d'enriquiment un mirall propi, calidòscopic. Ho fan amb una llengua que s'estalvia els cargols d'una sofisticació tant clàssica  com de moda, amb o sense normes. Confessen (el llur estil ho atrapa i desplega) amb lèxic, metàfora o hiperrealisme, una estreta i càlida relació a un terrritori precís, à la seva una geografia (llocs, imatges i característiques no hi falten) que, en veure la sublimació que en fan, ens obligaria  a situar-les potser en la  "geopoétique", aquesta ramificació de l'arbre poètic iniciada i conreada pel poeta d'origen escoçès vivint a França Kenneth White. Aquesta relació (lligam o arrelament corrigiràn  alguns lectors sobtats) l'autora de "Caminades" (el Vallespir, molt present) ho diu  explicitement amb "pais poesia dins meu", i la de "Transparent" amb  "el crit de la terra" (la del Conflent i més enllà) resulta anoblida per l'emancipació dels tòpics i tropismes (El Canigó com la Sant Joan) amb què es clava a terra o es caricatura una voluntad poètica local d'Envol i la seva inscripció dins una tradició poètica. Si Maïté Barcons Reniu cita la Renada Laura Portet de "una ombra anomenda oblit" o la Simona Gay de "la lluita amb l'àngel", com també de Victor Català i de Mercè Rodoreda o Maria Mercè Marsal, és perquè la seva poesia neix de l'entroncament d'aquests dos branques històriques de la poesia fememina. Més que citacions per a lluir-se, són unes terres poètiques en les quals s'alimenta i floreix.  Coleta Planas, ella, no cita ni dedica, cosa que no vol pas dir que sigui un refús de figurar dins una filera (d'una branca o de set branques). L'autora de "Transparent" ni gira l'esquena al passat ni es descarta de l'actualitat, ho confirmen els temes que evoca o les questions que planteja amb connotacions de consciència política i de responsbailitat humanista. Unes connotations també presentes en els versos lliures de la poetessa de "Caminades", que conté un doble nomadisme: de lloc à lloc, de record a recordColeta Planas i Maïté Barcons Reniu, dues escriptores amb benvingudes obres que es llegeixen amb felicitat tant amb veu alta que en veu baixa. Dues escriptores que no han trobat només un editor per que es pugui escoltar i propagar sinó que també els lectors les trobaran prologades per autoritats. Com el poeta i novel·lista Joan Tocabens que ens ajuda a entendre el pas "De l'Alquímia dels mots a la màgia del verb" en l'obra de Coleta Planas, un pas molt adequadament il·lustrat per una fotografia de papallona a la portada del llibre, i firmada per Jaume Saïs. Com la cantant Gisela Bellsolà que subratlla la dimensió musical, sonor de "Caminades" de Maïté Barcons Reniu, la portada del qual l'il·lumina la reproducció d'una obra ("Retrat de família") del poeta i pintor Miquel Arnaudiés. Bon Nadal i no oblideu de mirar a l'interior de l'esclop!

xxx