"Golf de Narbona"

"No és la pitjor de les regles de vida deixar córrer les coses". Dit per X. no té gaire sentit. Quan se sabrà que ho trec i ho pinto català (ah! Ah!) d'un llibre de Baltasar Gracián, més gran sentit guanyarà.

Entre ells que et prometen un millor i els teus que, diuen, et donen el millor, progresses dubtant però amb els pulmons sans.

Si no vols que no t'esgarrapin el cor, protegeix-lo amb barreres espinoses.

La teva memòria no te la deixis alienar, no en permetis la urbanització i si hi albires ja unes parets que s'alcen, sadolla-les d'apotegmes amb tinta excremental.

Panses i figues,

ous i olives...

aquí tanqui el meu cant perquè no em titlleu de falsari.

Als anys els hi agrada donar-se la mà del vell al nou, i del vell al nou, i també del vell al nou. Ho fan de bona gana (els turons i altres llamineries de cap d'any hi ajuden), mai un plany i menys encara un gemec, ho fan sempre distants de nosaltres, despreocupats de tot el que nosaltres podem opinar, nosaltres porucs, idiotes, entusiastes o herois del cada dia.

La vida conté molts meandres i no es té a l'abast la guia (si n'existès una) amb tots els camins mortífers.

Parlar per no dir res i tocar el buit que no és pas el silenci sino el seu cau més obscur.

Sols quan va dir-me que a ella el que li agradava el més no era pas la música que sentia sinó la cohesió de l'orquestra que la tocava vaig dubtar d'haver-me lligat amb un subtil melòman.

Els llibres li semblaven els més acomodats dels llits per somniar-se geni.

No em feu passar pel que no sóc, escolteu el que us dic, de gran venturer mai n'he sentit la forta punxada que et desconnecta, que et desarrela, que t'empeny mar endins. No em feu passar pel mariner que no sóc, que sols en figurar-me el Golf de Narbona em marejo!

L'aparença molt sovint desafia la realitat. Frase dèbilment literària per dir l'hàbit no fa el monjo.

Frau rima amb nau... Si jo fos poeta i burlaner et seguiria cridant i també rima nau amb cau, gripau i babau. T'he fet content?

Aixecant la mirada vaig veure en el vitrall central de la vidriera de la sala principal un cavall negre que esperava -vaig fer-ne la hipòtesi- el seu genet blanc. Li vaig fer companyia una estoneta, parpelles mig cluques i la crinera eriçada.

Maquiavel ha trucat a un amic insigne telèpata per demanar-li si li faria el favor de censar tots els maquiavel·lismes amb què generacions de comentaristes d'ençà de la seva mort (1527) han embolcallat el seu Príncep. L'amic del qual no tinc cap nova segurament està encara compilant comentaris.

Si la musa es revolta i rabiosa et mostra les anques, espavila't soldat de ploma.

Amb les gavines no es fa cap entrevista i per tant elles sí que en saben de les coses humanes que passen al vora mar. Potser se les troba massa xafarderes o potser no es troba ningú capaç de notar les seves tres llengües: marítima, aèria i sorrera. Irresponsabilitat periodística!.

xxx