Què té més importància ser entès en el que dius o intentar dir quelcom bo i fracassar?

Delatat com a destructor de formiguers se'l condemnà a conèixer deu malsons.

Ebris d'elixir de rosada blanca, només podien colgar-se de matinada i després d'haver-ne begut dos o tres didals.

Hi ha canalla i canalla, i jo canalla també componc per l'una com per l'altra les obres que consoliden la meva fama i la meva fortuna que és la cara B de la primera.

Els nervis del qui espera sempre es nuen poc o prou. Vindrà? Sortiré? Quan? No ho sé. Espero!.

Exiliar-se no és pas viatjar a baix cost.

Aquell que l'havia sorprès en moments de reflexió podia testimoniejar de què guardava el cap un mica tirat a la dreta, l'ull i l'orella tendits vers l'esquerra per copsar millor el que en vindria.

El melic és més carregat de psicologia que el llombrígol. Es miri com vulgui l'un i l'altre!

Alguna gent no arribaran mai a donar corda a un consens qualsevol no pas perquè no el desitgen, no pas que la voluntat d'aconseguir-ho no la tenen, sinó per què són ... Inaptes.

L'absència de nius d'ocells, va senyalar amb convicció l'orador ecologista, és un dels ítems d'incivilització.

Llebre o tortuga, tria la teva via, però apolit a la calçada.

Li va respondre, amb un trinxant de carnisser, que filosofava com els seus rebesavis feien botifarres el dia de la matança del porc.

Un dubte no el dissoldràs ni dins una bassa d'aigua ni dins una tina de vi.

Llavor, lluor, llaor. L'u ho sembra, el segon dóna la llum i el tercer l'alaba.

Els va dir, jo no sóc d'aquelles que posat et punt final paren. Jo només subscric a un punt suspensiu que mai es dóna per final. Incansablement suspensiu i fent ratlles. No vol dir que no és pas conscient del punt final, de la seva inevitabilitat, sols suggereix que no és pas el seu objectiu.

L'arrogància del pesseter mai no ha pessigat i pigallat la meva serenitat.

Treballar a mitges, us ho recordo vells companys, no és pas fer mitges.

Que has fet per contribuir a la pacificació i perfecció del món? Que has fet per forçar-te a mirar-lo amb els teus dos ulls, tu l'habitual borni social, i indignar-te de què tot no va a l'oli? Que has fet perquè et  poguéssim col·locar al bell indret del pit?

xxx