mercredi 20 décembre 2017

"apolit a la calçada"

Què té més importància ser entès en el que dius o intentar dir quelcom bo i fracassar? Delatat com a destructor de formiguers se'l condemnà a conèixer deu malsons. Ebris d'elixir de rosada blanca, només podien colgar-se de matinada i després d'haver-ne begut dos o tres didals. Hi ha canalla i canalla, i jo canalla també componc per l'una com per l'altra les obres que consoliden la meva fama i la meva fortuna que és la cara B de la primera. Els nervis del qui espera sempre es nuen poc o prou. Vindrà? Sortiré? Quan? No ho sé.... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 12:05 - Commentaires [0] - Permalien [#]

mardi 19 décembre 2017

"Golf de Narbona"

"No és la pitjor de les regles de vida deixar córrer les coses". Dit per X. no té gaire sentit. Quan se sabrà que ho trec i ho pinto català (ah! Ah!) d'un llibre de Baltasar Gracián, més gran sentit guanyarà. Entre ells que et prometen un millor i els teus que, diuen, et donen el millor, progresses dubtant però amb els pulmons sans. Si no vols que no t'esgarrapin el cor, protegeix-lo amb barreres espinoses. La teva memòria no te la deixis alienar, no en permetis la urbanització i si hi albires ja unes parets que s'alcen,... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 19:05 - Commentaires [0] - Permalien [#]
lundi 18 décembre 2017

Si alguns ho podien tèmer, no ha arribat encara l'hora de deixar caure la cortina sobre l'escenari de l'activitat literària en català a Catalunya nord. I amb serenitat poden  col.locar l'esclop a la vora de la xemeneia i passar-se una bona nit, el vint i cinc de desembre, a la matinada, i després del cant dels galls si l'autoritzen les noves convivències, trobareu l'esclop metamorfosat en biblioteca amb com a preciositats les arreres obres publicades per la Coleta Planas i la Maïté Barcons Reniu . Ambdues publicades à K'A, una... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 14:48 - Commentaires [0] - Permalien [#]
dimanche 17 décembre 2017

"móns coneguts"

L'ocell es desperta dins una fressa de fullam, craqueja una branca, corre el vent. Ell sap que aquest dia  serà dia de noves mentides. xxx En colgar-se el solun tió en brasase'n destacài encenguéel davantal forestaldel Puig dels Fadrins. xxx Només, dels seus llavisseparats lleument.es desprenien uns murmuris.negadors de conversa. xxx Es pensava serl'hereu escollitper millorar el móni amb les sagetesdel seu carcaixtallar rius,foradar muntanyes,domar pobles,dominar ciutats.No temia ni focsni tempestes,ni revoltes de... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 10:36 - Commentaires [0] - Permalien [#]
samedi 16 décembre 2017

"No ho varem fer"

  Per què no ho vàrem fer.Qui ens desanima?Què va impedir-nos?Si calia fer-ho però no es va fer.No ho vàrem fer.Pensava que tu ho fariesi jo -uns moments- tambévaig pensar fer-ho.Però no ho vaig fer... i tu tampoc.És veritat, tampoc, vaig fer-ho.No vaig poder fer-ho i no veigQui llavors em desanimà? Que llavors m'impedí?Jo, no hi veig més clar que tu,no sé qui ens va comandarno bellugueu, quedeu-vos quiets,no sé què, al final, ens va forçar acceptaraquest manament de no fer res.Per què, llàstima, no ho vàrem fer?Deixem' de... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 12:53 - Commentaires [0] - Permalien [#]
jeudi 14 décembre 2017

L'ESCALA reb el "9" d'en PERE FIGUERES

Si encara ho sabeu pas, pensi que es encara l'hora que vos ho digui. Pere Figueres que tots coneixiu i que qualques uns de vosaltres admireu de ja fa força temps, vos farà pler d'aprendre que se trobarà demà sus de la Costa Brava. Precisament a L'Escala, feu pas els pops i me repliqueu pas en me demanant on se troba aquesta...escala. Doncs, si, demà passat, dissabte i 15 d'aquest mes de desembre (o que el temps passa amb una velocitat espantosa!- fa que si!), el cantant guitarrista, plasticià i poeta, fill de Pontellà i avui dia veí... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 17:28 - Commentaires [0] - Permalien [#]

mercredi 13 décembre 2017

Petite cour de récréation

Si tu n'es pas capable de m'entendre rire sous la cape, ne m'invite pas à la promenade. La compassion on la sert assez souvent à gros bouillons. Souvent le donneur de leçons finit en caleçons. Il cherchait le contraire de l'éloge et ne trouva que l'enclume attendant un marteau. La suffisance, remarqua-t-il, ne rend pas service à l'autorité, elle la gâte. Si la bonté ne s'apprend pas, la politesse oui. Tout un chacun cherche son chimpanzé ou sa panthère pour le selfie historique. Ecricre pour mettre sur le papier quelque... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 10:59 - Commentaires [0] - Permalien [#]
mardi 12 décembre 2017

GANASSE & GIGINTA

Et si le chanoine Miquel-Miguel-Michel Giginta d'Elne, auteur de "Tratado de Remedio de pobres", fameux livre toujours non tradauit en français, avait croisé, à Madrid, sous le roi de Philippe II et au temps de Cervantés, Zan1 Ganasse? (1568-1610), comédien italien itinérant, introducteur à Paris et à Madrid de la commedia dell'Arte? Une chose est incontestable, Giginta parle de ce personnage dans le "Remedio..." l'orthographiant "Ganaça" dans un chapitre où il parle du "financement" des maisons de Miséricorde, dont la création... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 12:32 - Commentaires [0] - Permalien [#]
lundi 11 décembre 2017

"l'hora anunciada"

A cops el foc que tens al cor guanya en flamarada i se't posa al cap. Amb ell xerrar resultava sempre difícil i ens separarem després d'un trosset de camí, tota paraula l'agafava com contrària i es posava a tronar. Valia més buscar-se un cobert. Millor no pensar-hi si no vols que les sangs se't glacin. A què jugues? No jugo. Si jugues, et veig. No jugo i no pots veure'm. Ets a un extrem de la ciutat i jo a l'altre, i tu no tens... skype. No hi ha res que s'escapi tard o d'hora d'una classificació i d'un museu, l'inexhaurible anhel... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 18:25 - Commentaires [0] - Permalien [#]
samedi 9 décembre 2017

"Entenedor per a tothom"

Dins la selva negra la boa no tem el tauró, dins el seu oceà blau, el tauró no tem la boa. Que hi ha d'estrany o de nou? Cadascú al seu cobert i trastegem en pau. xxx Els records que et són (ho saps per escriptura de notari) els més vells mira'ls a la flama de l'espelma i no del raig del làser. xxx Els hi va dir "Bon dia", rient,  perquè el riure és de bon auguri. xxx Vaig aprofitar de la grisor del cel per encomanar-li un paner de flocs de quimera. La grisor indiferent o sorda persisteix negativa. xxx Qui imita... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 12:23 - Commentaires [0] - Permalien [#]