No som bons autors...no pas que escrivim mal...no...tenim bon material...no, és perquè no tenim lectors. Són lectors rars, escassos i superficials: patriòtics. La pàtria si, la literatura, no. Volem ser bons autors i exigim què ens doni lectors...bons lectors.... No pas dels que fan córrer la nineta de l'ull sobre la pàgina sense replegar-hi res i passar a la pàgina següent. Volem bons lectors. Doneu-nos-en... lectors que caven, que poen, que s'exciten, que reneguen, que tiren -per la finestra- el llibre perquè res hi han trobat. Volem i exigim  uns lectors, que no van per contes, als quals no fa tremolar l'ànima, batre el cor i cavil·lar el judici qualsevol si a l'entrecuix o qualsevol no aflorin al llavi. No som bons autors! Vosaltres, només vosaltres, en teniu la culpa... Nosaltres sortim d'on podem, pel broc petit o el broc gros del càntir. A vosaltres tota la culpa, lectors de poca fe, del mínim esforç i de la lleganya a l'ull... Com si no bastava que fóssiu pocs... No som bons autors però sou vosaltres qui (per quantitat i qualitat) feu que som el que som: esquifits, lletjos, infructífers. Manipuladors de ploma que no saben canviar la seva tinta i ignoren el color de l'aigua... perquè? perquè? perquè (que no es veu?) ningú, ningú, ningú -clar i català- els ajuda, els empeny amb crítiques públiques o cartes privades vers un millorament, una excel·lència o... una desaparició brutal i definitiva. Venturers autors solitaris que no saben situar el tou entre el moll i el sec, el fred entre el tebi i el calent, perdularis d'un corn de mon desmantellat que vaguen entorn del llur llombrígol (que no volen oblidar), es palplanten davant un mirall (que no volen trencar), reguen un rengle d'iris en els límits d'un jardí d'infant o -alguns gosats- fan comerç oníric de fantasmes eròtics sobre un baldaquí de quatre sous. No som bons autors! N'he conegut un: maquinista mata metàfores. Un segon: penjava amb escala alta truismes Un altre: equivocava escriptura amb fraseologia. Un tercer: s'estimava més mimar que no pas inventar.... I tots (jo també, com què no?) amb vista curta i llengua indigent i alhora indòcil. El nostre diàleg (desafortunat diàleg) amb els mots i les seves dependències mentals i narratives, es perd dins un carreró sense eixida o fa figa com un motor sense energia. Totes poesies quallades, pútides, rebutjades per nasos acadèmics ! Bons autors? No ho som perquè aquest monòleg no és suficient per agafar-ne els colors i la vitalitat que encoratge l'aturat a buscar feina altra cop o el torero de saló a vestir-se d'un de gala -o mort- i saltar dins l'arena. No som bons autors perquè l'energia vitalitzadora del bo els lectors (qualitat i quantitat) sols poden proporcionar-nos-la i fins ara som cecs que no discriminen el perfum de jacint del de l'hortènsia.

xxx