Tu, Joan Lluís fes-me ballar, aquest tango és el nostre, i demana al teu
germà Josep que faci ballar el meu holograma que acaba d'enamorar-se
d'ell.


Espavila't!, va dir-li sense indicar-li cap camí per seguir ni
donar-li un cèntim per estancar la seva set de caminant. Preciso: Un
cèntim del franc francès perquè la ruptura es va fer molt temps enrere.


La
nostàlgia i la malenconia no tenen la mateixa font, la primera neix
dels passos que fas en el país de la teva memòria, la segona, i la
segona quan tornes en el país del teu quotidià.


No tinguis mandra de
regar cada dia a la bona hora el teu hortet, aquell que toca la caseta
amb teules verdes, la caseta dels avis, besavis, rebesavis i de totes
les parelles de les quals uns i altres procedim, nosaltres els
sedentaris com els nòmades o els del mig-mig; rega i esmoca -si encara
es pot, i mata les males herbes rancunioses- mes sense recórrer a un
ajut químic.


En el nostre dia a dia, no tot pot passar per llegenda o cinema, ara bé no ens deixem caure arrapem-nos i guardem-nos dempeus.


Si
algú que aprecies et gira la cara, et fereix. Si algú que no aprecies
ve a tu per felicitar-te (sempre hi ha motiu d'enhorabona) no endolceix
mica la ferida.


Em trobo bastant curt de diners, penseu que he de fer
una crida a les xarxes, o de convocar un congrés de diputats i senadors al palau dels miralls
de Versalles o al pati dels Tarongers de Barcelona?


Un camp de retenció d'animals se'n diu parc zoològic. Aï, qui expressió tan humanista!


De
la pugna entre el goril·la i el robot qui en sortirà guanyant i al cap
de quantes patacades? L'encontre comença, apunto sobre aquest paperet
blanc amb el bolígraf, regal publicitari, tots els seus pronòstics. En
aquests primers minuts el goril·la sembla defensar-se com un home
valent... Més tard veure'm qui de tots vosaltres haurà guanyat el dret
de servir el triomfador de la pugna.


El meu contradictor té raó, però
qui et permet d'intercalar-te entre nosaltres dos, jo no vull fer-li
homenatge de cap submissió i l'abraçada de germanor. Jo no abaixo el
cap, no plego l'esquena, no m'agenollo i tampoc defugiré, no cesso el
combat, continuo. Fins a sembrar una suspició en l'argumentació del meu
contradictor i d'aquell audaciós que s'ha interposat per a magnificar la
raó del meu contradictor les seves justes i clares conviccions. I
aplegar en una mateixa garba tots els aplaudiments i els xiulets de
l'assemblea a punt de partir-se en dos camps.

xxx