Molt sovint ens assabentem
-però ja sembla massa tard,
per nosaltres,
hom diu,
que va passar
en un temps remot-
que lladres enginyosos
es firen a casa nostra
i uns d'aquests
ens varen raptar
la memòria
i des de llavors
sobre fulls de paper
bíblia
i amb tinta de plom
de poder
diuen que és seva,
que nos ens pertany.
Seva!

Irrevocablement.
Inesborrablement.

Els de la pica
del poder
i del seu bon vessant
des del rapte
han creat
totes les pegues
imaginables
del món
de les potingues
conservadores
per a mantenir-se
a dalt de tot

i guardar-se fresc
com estàtua d'Acròpolis
del millor temps imperial.

Els de la presa de poder
de la pica baralla
i de vessar sang
Insospitables
i venerats
agents de civilització
es veuen
i fan creure
amb sobreabundància
de paraules i icones
que són els forjadors,
únics,
èpics
i exemplars,
d'aquesta memòria

Memòria enaltida
per les arts, les lletres
i les músiques,
la part d'ombra
de la qual
som nosaltres
els espoliats,
els sense terra,

els sense foto
els jacents
que no es vol
a l'interior de
cap santuari,
tanmateix hostal

de tants
lladres enginyosos.

xxx