De Miquel a Marta. No li diguis, no els hi diguis, no em diguis que el nostre compromís no tenia ni enteniment ni sortida, no em diguis, no els hi diguis, no li diguis que vam equivocar el somni; que no podíem encertar-lo. Ell l'havia pensat, ells el varen aprovar d'un senzill alçar de mà i jo, pressionat per unes veus dels meus voltants i per una creixent picor de solidaritat eixida del més íntim del meu cor, jo també... vaig subscriure-hi. Però vençuts ens despertem... No Marta, no li diguis, no els hi diguis, no em diguis... RES.

xxx