"Coses estranyes"

Els progressos tècnics en el sector mecànic no dispensen dos o tres o més camells de tirar endavant la caravana dels perduts.

No et facis capità que no trigarà aquell que et vindrà corregir i completar (tantes llacunes s'hi noten!) l'autobiografia.

A qui, regularment, li porta bon gra, el molí recompensa amb bona farina.

Desprendre's amb la cortesia més apuntada dels llagasts que no sospiten els danys que et fan.

Un frustrat de premis acabà per fer una denúncia a la més alta autoritat dels assumptes literaris, perquè tot i sol·licitar diverses vegades als despatxos referents que se li comuniqués dues o tres receptes (i precisava: "i no dos o tres reglaments") per saber les qualitats que en farien, automàticament, un no 1 premiat, mai ningú li havia enviat un correu electrònic amb dues o tres receptes en dos o tres fitxers junts.  

Ignoro si en tots els idiomes es pot dir aquesta orgullosa muntanya no més va parir una rateta, però sé que a un humorista anglosaxó li agradava dibuixar sobre el full de paper una puça sempre més grossa del que era i un elefant sempre...més petit. Quines coses estranyetes, oï!

No s'ha de fer cabal de tot o a llavores prepara't a passar mesos incòmodes e insomnes.

Que la política sigui una comèdia, fins i tot qui no fa política ni va al teatre, ho sap i deixa fer. Però nosaltres espectadors de l'una i de l'altra, vigilem que la comèdia tot i ser sobre un escenari democràtic no es posi a l'agra i es canvia en tragèdia, mudant un cant revolucionari en cant fúnebre. No volem -circula un rumor- la desgràcia de cossos caiguts!

Una llengua se'n va d'un país com la joventut s'acomiada d'un rostre de paisà.

xxxx