1968-2018: CINQUANTA ANYS.

1978-2018: QUARANTA ANYS. 1978: Jordi Carbonell i Tries (Perpinyà 1920-2013), premi Sant Jordi de la novel·la per Un home qualsevol, publicat el 1979 per Edicions Proa, A Tot Vent. 2017: Joan Lluís  Lluís (Perpinyà 1963), premi Sant Jordi de la novel·la per "Jo sóc aquell que va matar Franco", publicat el 2018 per Edicions Proa, A tot vent.

L'artista Pere Figueres, guitarrista, cantant i poeta ha acceptat de presidir els Jocs Florals de la Ginesta d'or 2018 que se celebraran aquest diumenge vinent a la sala Aragó de la Casa de Vila de Perpinyà amb dedicació de la Flor natural i del Premi Vila de Perpinyà a la llengua catalana i occitana, cada dos anys com ho vol una tradició antiga de noranta-cinc anys. Recordem que d'ençà de dos anys, Figueres és president d'un dels jurats dels premis  Nit de Sant Jordi d'Òmnium cultural Catalunya nord que es va atorgar al palau dels congressos de Perpinyà la proppassada Nit del 27 d'abril. El premi de poesia dotat de 1200 euros va recompensar el poemari "Escolopendra" de Joan Carles González Pujalte. Una nit de gala (la XXIXa), de prestigi i de valoració d'un manteniment català, amb exquisit menú de boca i d'orella. El premi Catalunya Nord (2000 euros) va anar al geògraf i investigador Joan Pere Gensane ("Intercanvis dins l'Espai català"). El premi Ramon Juncosa de periodisme (1200 euros) se l'endugué Esteve Carrera del Punt Avui ("Comprovant que les fites frontereres no s'han mogut").

xxx

Francesc Català (1929-1988) era una personalitat humil i molt implicada en la defensa de la llengua catalana, metge i poeta a les seves hores, apassionat d'art romànic i de passejades bucòliques i meditatives, autor de dos reculls "Camins" i "De sol i d'ombra" reunits en una edició "Poesia completa" per Columna" (1989). Enguany coïncideix amb el trentè aniversari de la seva mort i no és estúpid rememorar-se que dos premis de poesia porten avui dia  el seu nom. L'un i el primer en la cronologia, de l'Acadèmia dels Jocs Florals i l'altre - posterior i superior en atractivitat- de l'Òmnium cultural de Catalunya nord. Com deia, m'escapa el seu nom perquè només el vaig entreveure, diguem un tal... tenim tres sectors on s'estima, es defensa i es felicita les aportacions poètiques, principalment dels joves, a l'expressió catalana però que, potser, no es coneixen prou bé. Hem citat els Jocs florals, l'Òmnium cultural i no podem oblidar (els mestres educats no ens ho perdonarien) l'existència i l'èxit reiterat del Concurs acadèmic en llengua regional (sic), la proclamació dels resultats del qual va tenir lloc al Rectorat de Montpeller, fa un poc més d'un mes. La temàtica d'enguany era "Imaginaris" (en un sentit ampli) i el recull de les poesies premiades amb dibuixos i cal·ligrames que les acompanyen s'obra amb aquest vers paremiològic de J.-V. Foix: És quan dormo que hi veig clar". Aquest concurs el coordina Lluc Bonet, encarregat de missió acadèmica per l'ensenyament del català. El jurat consta amb dos poetes reconeguts del Rosselló: Coleta Planas i Joan Tocabens.
xxx


Del recull, selecciono un poema graciós que segur, segur hauria encantat un Jorge-Lui Borges (1899-1986), el poeta argentí de la rosa profunda  i un Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) el poeta català de la Rosa als llavis.

 

QUAN MIRO UNA ROSA...

Quan miro una rosa m’imagino:

Una meravella que s’il·lumina

Com una estrella dins el cel,

Una lluna molt rodona

Sembla una lluna de mel.

Un roig com la sang

Que brilla sota la pluja

Fa un petit riure

Com una bruixa.

A dintre d’una rosa,

Hi ha petites fades,

Una fada es posa,

Al centre de la rosa.

 

Maëva Foubet, 6e

Collège Gustave Violet

Prades / Prada

xxx

Si al que sembla la premsa local no té temps ni lloc (i potser pitjor ni informació) del que passa a la Universitat, sort que hi ha una premsa forastera per assabentar el grapat que s'interessa per la poesia del que passa, passarà o ha passat. Sort i gràcies a Diari d'Andorra del dimecres 2 de maig. Es llegeix a la seva pàgina Opinió una tribuna firmada Robert Pastor titulada "Descobriment de la Renada" i subtitulada "Quan activisme catalanista i poesia rimen amb Perpinyà i Universitat". Una fotografia representant l'autora Renada Laura Portet seguda i tot parlant il·lustra la tribuna que ocupa gairebé tota la pàgina. Robert Pastor recalca "va ser privilegi i experiència inoblidable veure la Renada i escoltar els seus versos". Aquell dia, a la vigilia de la Sant Jordi,  la Universitat de Perpinyà (si es pot dir tan senzillament) retia homenatge a l'escriptora. A més d'autors del Rosselló i de Catalunya, tres poetes d'Andorra hi participaren: Josep Enric Dallerès, Manel Gibert i el mateix Robert Pastor. Aquesta tribuna, amb quatre columnes i òbvia declaració d'amor a Perpinyà, l'autor la conclou  dient: "No és presentable que dediquem molta més atenció al que passa a milers, o centenars de quilòmetres, mentre ignorem tanta vida dels veïns més propers - en tants sentits - passat el Baladrà."

xxx