"N'hom neix pas antisemita. Però a còpia de ser antisionista, n'hom l'esdevé." (El filòsof francès Roger-Pol DROIT, en un article publicat l'11 de maig al diari "Les Echos").

Ja pots fer totes les figueretes del món, si no tens un bon ascensor, ben poc podràs atènyer el setè pis del pensament. Sí, un bon ascensor però que funcioni.

Si l'imites com pots pensar que no li fas perdre la seva originalitat?

És amb temps de frescor que el xal de llana blava et va el més bé sobre les espatlles.

Jo no et miro, serveixo d'un esclat de llum la teva bellesa.

Un tal Ortega y Gasset que vivia i escrivia en un segle que no és pas el
d'avui ha deixat escrit en la seva llengua que era també la de
Cervantes i de Goytisolo, i que aquí adaptem, "El mester més útil del
món és el de profeta".

Les tulipes no reverencien cap sobirà, qualsevol sigui el vent que l'entronitzi.

Una vegada més la lluna rossa es negà participar en el sàbat anual de la gran encesa de la nit.

Li va contar que sempre se li escapava allò que el podria fer feliç. Fet
que el va atansar a pensar que la felicitat ningú l'havia ordida i
brodada per a ell. S'il·lusionava de felicitat. Però el camp quedava
erm.

Les males herbes -ho sabien els antics hortolans- també resulten fructífers.

No el deixis sol, no el veus a la barana del pont, hirsut i girbat de
bohèmia, no el veus el seu violí només té una corda. Sents la seva
melodia com xiscla? Mira que, negra i corrents, va l'aigua sota el pont.

I demà, què? Anant cap a foc, anant cap a terra o anant cap a l'hospital? I demà, què?

L'home sí que ho és ambigu. La seva ombra, no: no sap res de retòrica.

No t'oblidis mai aquella paraula de la més bella de les filles de Sòfocles: "No he nascut per odiar sinó per amar."

Algunes arrels es penedeixen de llur destí d'arrels, elles que se somniaven amb ales.

Un cavaller republicà d'una república per a inventar m'ha dit: Guàrdia jo vull fer-me'n i
m'estaré amb l'ai al cor per ella i per sempre. Amb colors d'esperança, li he pintat l'escut.

Com homes
ferotges,
amb armes
afilades,
braus frustrats
de places,
tenebrosos
i fulminants,
es batien
per damunt
les teulades
on queien
i corrien
llàgrimes de foc
on s'encenien
i brillaven
llumins de sang.
Quan pararà
l'oreig, demanà
l'últim gall
de la Masia.

Ja pots pentinar els teus mots, tenen aquests dies el pèl massa revés perquè puguis portar-los a una gràcia seductora durable.

Com no qualificar de provocador extremista qui vol expulsar tots els sants de glaç del nostre molt honorable i pràctic calendari anual i gregorià ?

S'ha talment fet servir la metàfora del camí que la trobo sobre la meva
taula molt més malmesa que les soles dels calçats tots els caminants
(somnàmbuls o corredors, poetes o pelegrins, migrants o militars) que,
presentment, el servei de respecte del patrimoni m'ha encarregat adobar.

Coneixeu el poema "Un nen plora" del poeta hungarès Attila József (1905-1937)?

S'envisa
el Rossellonès bàsic pidolaire de cultura del canelobre que il·lumina
el seu patrimoni-santuari poètic... un canelobre de tres branques:
Josep-Sebastià Pons, Jordi Pere Cerdà, Jep Gouzy.?

xxx