I ara, què? Penses que et fregiran les patates?

Jo del meu Annapurna de saviesa no m'estranyo de res, però he d'admetre que tots aquells que conviuen al meu peu no gaudeixen cap instant de treva en llur combat contra les estranyeses del "Vota i calla" i de l'"Has votat i què?"

Qui pot preveure si no és bruixot de primera categoria i de molta fama, el que arribarà si no se'ls-hi esbatanen les finestretes i la porta gran de l'honor.

Ben poca gent, i de la més iniciada, sap el que passarà si no se'ls-hi esbatanen les finestretes i la porta gran de l'honor.

Al pare, quan descansa, li agrada parlar amb veu melodiosa d'avellanes, olives, mules i moixons i amb una veu baixeta i trencada d'un caminal que anomenava del No Retorn.

Podeu assegurar-me qui dels quatre caçadors va vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo abatut i la marca del mandró que va fer servir per encertar el tir ?

Saps que el Canigó no ens pertany, que es trobava ubicat en el lloc on, els més ben calçats dels nostres compatricis o forasters de pas, se'l guanyen per fer-se'l seu unes, saps que milers de piles d'anys (comptant curt) abans que es pogués parlar de Catalans, d'Espanyols i de Francesos (us oblideu els Andorrans, senyor Santíssima Clio), era el bon temps de Pirena clar i de tot el que llavors es feia barrejant pedra i foc (Qui ho feia? No m'ho preguntis que no ho tinc gaire ben aclarit, la Clio quequeja un nom que no em va bé a l'orella), casament de la pedra i del foc del qual un dels seus fills, senzillament passat a la posteritat amb el nom molt bufó de Canigó (mot que la filologia deixa clar informant-nos que no té res a veure amb "Ca (n) i Go (s)") aquesta muntanya (dita Mont Fuji pels qui la valoren a la moda japonesa o muntanyeta per d'altres que en fan un dibuixet per llibre per infants) és la que s'ofereix cada matí (almenys els matins que no són massa boirosos!) als milers de milers ulls de la major part de la gent que la voreja i dels qui se la miren, admiren i remiren de més lluny disposant d'una llarga vista o de telescopis amb alta definició, veient-la, segons les hores de l'any amb barretina blanca o sense tapa. Saps que el Canigó, ni el seu davantal ni la seva pica, no ens pertany? Per tantes escalades que li dediquis, o poemes, o cançons, o feixos de xirments....no et pertany! Nomès ens pertany la seva custòdia!

xxx