"La fosquedat no és un vici"

　Un jove aprenent en alquímia que els seus companys anomenaven Paracels aquell dia (deu anys després no sap que li va passar!) va barrejar nombres i matèries, errant les dosis i de l'alambí se n'escapà uns nuvolets grisos i fètids. Paracels s'avergonyí però anuncià als seus companys "quan hauré suat tota la vergonya que em carrego" tornaré als meus càlculs i cuines de potingues, no veig perquè un fracàs ha d'aturar-me sobre el camí que em portarà, fieu- vos en mi, fins al cor del misteri. Els companys de Paracels ja li havien apuntat l'alambí per una nova experiència.

Dubto que el parangó de la lucidesa creixi en la vessana dels covards

L'un flac, l'altre grasset, l'una cardina, l'altre marellengua...passen, pel carrer, de bracet, ponponats, impeccables...

No m'agraden les concentracions multidudinàrias on l'eúforia col.lectica torna l'individu eufònic.

Dilluns, passejant-me amb uns records carissims, em vaig acostar, massa, al Gorg de les Bruixes i, tot d'una, em vaig trobar canviat en centaura i, menys d'un minut després, envoltat d'una munió d'homes i de cavalls, homes à peu, cavalls sense genet, tots fulminaven i m'amenaçen per haver-les hi pres -cridaven en les seves llengües- la meitad de les seves formes, per sort, el meu seny que la brutal sorpesa no havia esbravat del tot, em va sugerir de còrrer i, desençà, còrro per lliurar-me del sortilegi de la bruixa del Gorg, corro perseguit per una munió d'homes i cavalls, de cavallers sense montures, de cavalls sense genets.

Fes-te campió del món, el més aviat millor! Però sàpigues que hi ha equivalents a la copa d'or d'un mundial de futbol. Pots triar també, de concórrer a la conquesta del Velló d'or o del Grial. El futbol, un territori de Mites, Llegendes i Herois? Qui pot discutir-ho?

No aclareixis res. La fosquedat no és un vici.

És error de pedagogia social, donar userda dallada i blat segat a la gent. La reforma social implica que se m'ensenyi com dallar i com segar. Ja sé que el que escric us posa els pèls de punteta i que no en voleu saber res del món agrícola, de l'antiga civilització rural, dels seus colors i dels seus perfums.

Et dic que si, els dies, sense tu, seguiran la feina.

La mires, t'exposes. No la mires, te la perds

El món té problemes. Si el món fos jo, sí que me'n preocuparia. Mes jo no sóc el món. Només hi estic.

Molt més fàcil per un jove comediant de simular un vell que no pas
per un vell simular un jove comediant tot i que jove i comediant va
ser-ho.

xxxx