"Estimats germans..."

Jo no censuro qui es mofa de mi, però quan me n'ha demanat permís.

Un ram, un feix, una garba... Una parella, ajuntar-se, enllaçats.

Ahir trets, bombes i tragèdies, avui comèdia, a l'espera de què demana una pel·lícula de cine ens recordi, amb sang i llàgrimes, creus amb sepultures o sense, el que va passar aquell dia, llunyà i alhora tan proper.

Tira't al carrer però conscient que massa són ja tots aquells que enlletgeixen el món.

Si amb decència et vols adreçar a mi, fes-ho sense ulleres de sol, el nas ben enlaire.

Vaig fer conversa amb la mar, de pirates i de migrants, de sirenes plaents i de barques esventrades... Em va revelar moltes coses la mar, i quan es va retirar amb murmuris d'escuma, deixant-me els peus secs i el cap meditatiu, tantes i tantes coses més que sabia i que em va callar. Potser demà si, amb bon humor, la trobo a la cita de sorra, me'n dirà uns quants més episodis de la seva epopeia.

No em repeteixis amb la teva carregosa insistència el què he de dir a aquesta tribuna, que ja he esmerçat, tot el que vaig cobrar per dir el que diré ara: "Estimats germans..."

Si's plet, parleu pas tan fort que nous axordeu i podem xipotejar entre nosaltres

Del pou, on ens va dir que anava, no en va tornar. Ningú -polícia i premsa incloses- sap on ha parat. Ni l'escafandre que va regirar el fons del pou.

Concloure que et penses que va deixar-n'hi el temps. Fóra, fóra, al dimoni les teves conclusions! Que no entens que hem fallit?

No es podia passar de gaudir el càntic d'aquell paisatge que, lentament, s'adormia en els braços d'un crepuscle opulent

+A l'hora d'afaitar-se li agradava jugar a ensabonar-se les galtes i el coll, però quan tenia la navalla a les mans, prou de bromes i de cal·ligrafies.
No ha pogut empatxar-se de fer-se una cara de triomfador. Quan un dels seus guanyava, si el que sigui, ell solia beneficiar-se'n.

Fer curt per respecte al descans de la blancor d'aquest full.

Cada vegada que el creuava, m'esgarrifava. Em mirava amb el seu ull curull de vanitat provocadora. Mai havia pogut escapar-li És que ni una petita vegada se m'havia donat la sort de vèncer-lo al joc d'escacs o -perquè amagar-ho- a aquell joc de naips d'un altre temps, del bar Can Jordi, i que se'n deia el tuti...Cada vegada que l'entreveia intentava escapar a la nansa de la seva mirada, sempre debades.

Escrivia per necessitat d'una companyia de tres mots (subjecte, verb i complement) endiumenjats per tirar endavant.

Si l'Enric et diu que ha vist, de jove, molt jove, ferrar bous llauradors creu-lo. Si l'Oriol et diu que va veure ferrar oques salvatges, no te'l creguis, tot i tenir ambdós l'Oriol i l'Enric la mateixa edat.

Les Fonts d'Amor, de la tundra a la pampa, de la sabana a l'estepa s'enyoren a mitjanit i s'omplen de música electrònica.

No es fa pas rimes poètiques amb la mateixa prompta destresa que es trinxa jolivert.

Alguns moltons no porten esquella, però autèntics moltons són: mai un bé fora del ramat.

xxx