L'una es deia Guilla - de la part de sa mare- i l'altra guineu- de la part del seu pare. Ambdós més germans que l'índex i el polze d'una mà humana, feien incursions, ells en deien ràtzies, pels galliners de les masies...i regressaven a les seves residències bosquetanes, coberts de preses d'un aviram al qual no haurien pogut accedir sense la complicitat d'alguns galls dindi que patien el menyspreu de dos o tres galls autòctons.

Un dia no va suportar, el retret reiterat que se li feia de fer-se més baix de sostre que era i es va fer posar un bonic collar cervical que li aguantaria, d'ara endavant, el seu front alt.

Un pensar lleu no et cura de cap mal de cap.

I tu, Manel, que fas pel poble català i per la irradiació de la seva cultura? -Que no ho veus, Batista, que faig torrar sardines, cargols i bolets, que no veus el foc, que no veus la suor del meu rostre, que no sents la flaire de la meva aportació?

El mariscal Mosquit va reunir les seves tropes i adreçant-se més especialment a la legió dels joves voluntaris moxalls, els va tenir aquestes paraules "aneu al combat el cor valent, feu-vos el més discret que sembli possible al vostre coronel i no us estalvieu cap adversari amb pell humanoide i piqueu qui trobeu, sense disxcriminació...Una, dues, tres voltes. Sí... a sacietat... fins a deixar, en la batalla, el vostre filbló gloriós... El mariscal Mosquit saludà el conjunt de les tropes que és posicionaren en esquadrilles: "i bona sort per la destrossa d'aquest estiu".

Fretar-se regularment a l'estupidesa per mesurar les variacions del gruix de la cotna.

Aviat se sabrà de manera molt més documentada que fins avui dia si és la indústria espardenyera que ens ha dut a la civilització de la rotllana sardanista o si és la sardana, la més bella de les danses que es fan i es desfan, i per consegüent gastadora de soles de calçats, que va generar aquesta indústria, avui... peça de Museu, com altres cordes i cordills.

Cadascú té dret a afirmar amb autoritat que això és el que pensava l'autor -aquest novel·lista, aquest director de cine o de ballet, aquest músic o aquest pintor- si el dit autor no ens ha llegat per escrit o gravat el que pensava, volia o retreia als qui, en vida seva, opinaven d'ell. Té dret, però no ens pot prohibir de formular un parer diferent sinó totalment contrari al seu. 

Quin turista paisà mal educat (ignorant tot Verdaguer) que ni tant sol ha fet l'ullet a una de les "Nimfes de peus de rosa/ en estelada airosa de les platges d'Argòlida" que venien vers ell.

xx