"Fer el ciri"
A ne jo, me fa pas
menester,
i a tu te mancaria,
gaurda-lo.
Bé, que ho sé,
que penses en a jo,
mes me comptis pas,
en sun farta
de fer el ciri.
Demà és pas
un altre dia
per a tothom.
Poques ganes tinc
de me llevar per treballar,
i bé dorm,
les garrofes te cauran del cel.
Si voles, te duré el pa
i passaré a can Sisco
per li demanar una cabota d'all
i un peu d'apit.
El xai se'ls hi ha escapat
i el cerquen pel terme
com si fessin una batuda per un singlar.
Hi ha pas foto, l'aiga
que regala d'un càntir
té més caràcter que
l'aiga que sall del frigo.
Suporti pas més la télé,
maleïda télé,
corcada per totes aquelles
fileres de reclames.
Els joves retretats
s'ocupen de tot, se'ls veu pertot.
Si, agacen!
Abans quan pencaven
se'ls veia pas, se'ls ouia pas.
Sempre, sempre,
mai canviarà. Sempre
sun els mareixos
que treu els marrons
del foc i a tu reste la ccendra.
I com te va, la bota?
Si tu dic, me creuras pas.
I donques, guarda-t'ho!
Tots els pagesos ho sabien,
quan la secada se feia intolerable,
m'enviaven una delegació,
que amb precs i somriures,
me persuadia de cantar per ells.
A ne jo que
l'Usap guany o perdi
m'és ben igual
i també m'és
ben igual
que gunanyin
o perdin els Dragons,
Les canyes del Rard d'avui
sun pas les canyes del Rard d'ahir,
tot se perd, Monsieur, tot se perd.
A n'aquell que te reprotxa
de cedir a una sentimentalitat sang i or-
què serà aquesta bèsti- envia-li
sus la boca que la seva arrogancia
el fa petit, tot pitit pitit.
xxx