Ni un rètol de botiga
ni un nom de casa
en què guiar-me

Que feia, jo,
aquell matí,
anant pels carrers
d'aquell poble,
desert?

Ni un animal
que corre
Ni un cotxe
que pita,
ni una persona
a qui preguntar
si la coneixia,
la casa de l'Avi.

Igual un heroi
de pel·lícula
fantàstica
progressava
carrer gran
amunt,
les últimes floretes
d'esperança.
als ulls.

Cap rètol
ni antic
ni pintat de nou
Cap nom
que em fos conegut
o desconegut.
Només murs
i portes
que tanquen.

Ni església
Ni placeta,
tampoc,
amb el seu arbre,
la seva font,
els seus quatre vellets
envoltats
d'un bàndol de
pardals de pas,
desocupats,
que xerren i somiquegen.

Feia ja una estona
que havia sortit
del poble,
i no sabré mai
on es troba,
dempeus o caiguda i muda,
la casa de l'Avi.

xxx

 


.