I tant... que m'agradaria viure en aquell núvol fosquejant, al  nùmero 77 del barri del Foment dels Temporals.

Per alguns LIEDER per uns altres CANTS i per tothom CANçONETES.

No seran pas els teus que et faran rei, sinó la petita quantitat dels teus adversaris.

A l'espera d'una inspiració, una idea, de sobte, m'ocorre..." i si deixaves d'escriure, de fer el bonic."

No vull encetar cap comentari per què sempre es troba algú que se'n'envisa i et segueix per portar-te, a cada pas i a punt, la contra en nom de la interpretació dialèctica d'un text. De comentaris no en faig. El que faig són relliscades de mots...

Nou món. Antic món. De qui món ets, tu. Antic món. Nou mán. Que quedi clar, jo sóc -m'imagino ser-d'entre-máns.

Si et perds un tren, no hi ha perquè tirar-te a la via. Espera el pròxim. Millor arribar tard que mai. Aquest consell me'l va donar el cap d'estació quan encara els del seu ram tenien una forma humana obvia i que hi havia una estació a Cornellà del Bercol.

A la nostra ciutat on s'oculta el museu de les Nines, dormiu tranquils, no s'exhibirà cap museu de les Patotes.

Una gent no entén la relació fetitxista amb una urna de votació.

No ha passat a saludar-te? No piquis de peus. T'haurà qui sap oblidat. No haurà tingut temps. Tornarà un altre dia i aquesta vegada veuràs com es mostrarà formal i familiar. Però potser no sap qui ets. Potser ens vares enganyar dient-ne que el coneixies, que et tractava bé, que t'invità més d'un cop a la seva casa per compartir-hi una copa de vi bo... No ha passat a saludar-te, i què...no piquis de peus com un adolescent decebut. Comparteix amb mi una copa de garnatxa d'aquella ampolla que et feia il·lusió oferir-li.

Es gosa parlar d'una literatura o d'un art regional però als jerarques discriminadors, els costa més, els dol fins i tot, parlar d'un home regional.

Quants hams necessites per fer una bona campanya de pesca? Dic hams, i també pensi cucs, mosques, tots els esquers que els hi són més o menys aparentats.

xxx