Jo pensi que tenen raó aquells que s'han aplegat per a exigir del poder municipal que restituí a la ciutat nostra la seva muralla, el que no veig clar és quina de les tres muralles derrocades al llarg de la seva història volen rehabilitar.

Vas a cavall del temps per valls i muntanyes, carrers amunt, rius avall, conqueridor i mestre dels espais, procura tanmateix que el teu destrer no s'embali pas, enfollit per la teva dèria colonitzadora que el priva del gra i de la userda sindicals.

Qui ha perdut son ànima ençà del Pirineu, la busca enllà.

I si la política - ho dic a la intenció dels no iniciats als seus arcans, s'acostava més a un dels arts de la bruixeria que no pas a un cultiu, amb davantal democràtic, de la veritat treta d'urnes.

El que més que tot s'odiava en ell era el seu entestament a no millorar-se. Com si n'havia fet el seu ideal !

No bastava que trobés aquest matí el meu jardí pedrejat i inundat. També m'han robat la guitarra. No compteu que jo pugui, avui, compondre cap psalm a la rosa o a la viola.

L'arquet de Sant Marí fa part de les coses efímeres indispensables a la salut d'un optimisme raonable.

Els arqueòlegs i historiadors de l'art sempre han valorat més l'empremta d'una mà sobre una paret de cova que l'empremta d'un peu sobre un camí fangós. D'aquí aquesta discriminació digital que subratllen uns quants comentaristes.

De bestieses se'n troba de moltes formes, feu doncs el que penseu bo i col·loqueu-me en la forma que s'adiu més bé amb la meva.

En el món dels elefants, els pares ensenyen dactilografia als fills i informàtica a les filles. Caram i les xarxes ens han amagat fins ara aquest testimoniatge de civilització.

Que no t'agradi l'esport, bo constatem el nostre desacord i cadascú guarda el seu sant. Que et facis arrogant fins al punt de menysprear-ne els addictes, debatem-ne per evitar que el nostre desacord no es torni ruptura definitiva entre dos veïns de bona fe.

Fragment de conversa notat en travessar la plaça dels Peluts: "Ens falten personatges, herois...-No, al meu parer ens faltem bones parets i bona goma d'enganxar per fer-ne unes fermes icones..." La resta de la conversa no la vaig sentir.

A mi, de tostemps la fiscalitat m'ha passat per damunt del cap. De jove pitjant raïms en la semal i de molt grandet "dialogant" amb experts en vinificació que em discutien un salari honest.

Un germà deia al seu bessó, "dels dos qui és el més útil i escoltat per la societat, tu, Ric que no et fiques en res o jo, Rac, que em fico en tot". El bessó, plantant-li cara com per un desafiament, li va respondre "de tu, Rac, i  de jo, Ric, la societat no n'espera res, ni un mesuret de cacaus dels anys 1950 ."

Llegir és una activitat que ajuda a vèncer la misantropia crònica.

xxx