El mediocre escriptor

va a la feina

igual que el proper Nobel o Sant Jordi,

almenys, constata-ho,

 en té el parer.

xxx

Per alguns espigolaires d'aquesta tardor vinícola, el grial du el nom de gatimell, un nom bonic, cundhet diria el vell trobador, i més enllà del record. El cerquen fins i tot quan el cep ha perdut ses fulles.

xxx

En sentir la talladora elèctrica que escapça les branques de l'arbre envellit em torna a la memòria el bell so del xerrac d'antany, molt més compassat i humà.

xxx

Quan lúbric el replegues per dur-lo al sacrifici de la grabilla, has avaluat el dany que li fas al caragol que, tranquil, passeja després la pluja per herbes o erms que es pensava seus.

xxx

En moltes cerimònies si aquesta categoria d'espectacles t'atreu, potser t'ets avisat de què, quan ve el moment inevitable de l'himne (car no es pot organitzar una cerimònia digna d'aquest nom sense himne), que no tots els llavis es mouen de la mateixa manera, alguns semblen gebrats o cosits,i alguns, del primer rengle, no deixen escapar ni un xiulet sil·làbic, no pas per què no el saben de memòria ni perquè, un dia, d'humiliació, el van renegar, sinó que volen egoistament fruir d'aquest himne que interiorment els hi regalima, entonació rere entonació, sobre el cor, però lluny dels ulls i dels llavis, com en un silenci extàtic.

xxx

Amb la reintroducció dels ossos i dels llops m'ha dit un ecologista ferm com un pal elèctric tornaran les mitologies en les quals feien de protagonista, herois o malvats i meravellaven boscos i muntanyes.

xxx

Fer comerç de raigs de sol no és mestier noble i poètic menys encara. El sol que ens assolelli i ...basta!:

xxx

Quina bona teca deu haver-hi a Barcelona que se la miri amb tanta enveja. 

xxx

Quina bona teca deu haver-hi a Barcelona que se la miri amb tanta enveja?

xxx

Ho tenen ben clar els geògrafs hidròlegs cartògrafs de qui és el riu i de qui és l'afluent! Sigui a l'escala d'una comarca o bé d'un continent!.

xxx