"Literatura crítica"

Castanyes,
collides de l'arbre
o arramassades
al seu peu,
despellugades,
la pell dolça
i brillant
per favor!

T'agraden,
les castanyes,
oï?
Crues
bullides
torrades.

Castanyes o
castanyons,
si vols!

Castanyes tendres
aquí,
castanyons secs
allí,
o allà,

sinó allò.
Als veïns de la terra,
-escolteu el brogit
de cassoles i de patnes-
sembla
que la saviesa
de la pau
els desplagui.

Que no veieu,
a cada autumne,
aquests cadavèrics
pilots
de bogues
de cossets,

relíquies castanyeres!

xxx

Presentment treballo, i necessitaré un parell d'anys per a finalitzar-la, a una antologia plurilingüe de texts en prosa del món enter i tots cosits amb fil blanc, mai ningú encara havia portat un projecte tan intrèpid en el camp de la literatura crítica.

xxx

: Les llegendes són contes que encaminen a la veritat. No passis per alt aquest aforisme que passa per àrab.

xxx

Un bri d'intel·ligència t'ajudaria a anar més bé. -Potser! Mes com ho puc saber si ningú no s'acosta de jo per em donar aquest bri.

xxx

Iré a buscar tota la llenya que calgui per fotre-li...- Però, que vols ser un predador de bosc a més de fer-te botxí d'un bípede.

xxx

No t'he vist mai preocupar-te del nostre esdevenidor.- Avui, et diré perquè, tot i pensar que no m'entendràs. L'esdevenidor és una faula. El que visc i vius, en concret, cada dia, els ulls clucs o ben esbatanats, és un avui que esdevé, irreprensiblement, un passat. Allavores...

xxx

La filosofia avui farà migdiada sense roncs.

xxx
 No pas tothom pot trobar tres Lluïses d'or cercant bolets. Troballa que li va canviar el gust de la micologia. Però de bots de monedes no se'n troba sinó els dies fausts en què un grapat d'àngels ha baixat per repartir-ne en claps ben escollits i ben guardats.

xxx

Qui ha vist en un poble del Riberal un batlle a cavall entrar en un dels seus cafès a l'hora de l'aperitiu, no pot considerar absurd que en un poble, situada la Salanca, un burro va muntar (repeteix una llegenda d'un temps remot) sus del terrat de l'església per assaborir-hi lletissó de primera en tota quietud. La llegenda no diu si el burro hi va anar volant i si el seu amo va anar a cercar-lo.

xxx

El sentit comú no hi ha cap remei de salvar-lo del populisme.

xxx

Encarnava en la vida mostrant-se en diferents llocs de la societat i de les seves mundanitats els personatges més malenconiosos de la història del cine occidental. L'ofici (ell negava aquesta paraula per tenir un so materialista) l'havia après entre els seus 10 i 15 anys en una mateixa sala de cine., el lloc i el nom de la qual ara no es recordava.

xxx