Tu que passes, no sé qui ets, ni d'on vens, ni el que cerques. Jo, no et rebutjo... La porta, la finestreta estaven obertes. Anys enrera en vaig perdre la clau i la reixa. Ara que ets dedins, segui entorn de la taula parada. Miri que s'hi troba i serveix-te, si li plau, alguna cosa. Menja i beu. Opina, jutge de pas. O descansa només, fent un cigarret ros d'antany els caragolets de fum del qual repassant uns episodis del teu viatge.

Diuen (no es pot imaginar que no es digui en cap tribu contemporània anomenada think tank) que una pluja fina és més bona per la germinació d'idees noves que no pas una pluja granada.

Els del bàndol de les closques en saben més o menys de les delícies de la carn que els del bàndol dels pinyols? Un proper col·loqui de tastadors de fruita de fi de primavera i de fruita d'inici de tardor ens aclarirà aquesta interrogació major.

Canvien d'estil, els artistes premiats? O es mantenen, fidels per sempre, a allò que els ha dut a aconseguir el premi, sigui aquest premi de soca nyin o de soca nyan?

Sembla que s'hagi perdut l'ús social de l'expressió "guanyar-se les garrofes". Que ha passat? Que ja no tenim garrofers? Que ja no hi ha pobres? Què algun catedràtic l'ha tirat fóra, per sempre mai, de l'aula sapiència? A mi em torna a la punta del llavi la dolçor de la garrofa i el record d'una masia amb tres garrofers altíssims.

Entre tu i jo, democràcia, massa pantalles i massa films amb ninots brutals o sords!

Brillant sí que n'ets, Valentí, però també incapaç de posar-te dins una conversa sense capgirar--ne la temàtica i amb una o dues trompades de ferir-ne l'interès.

Com un lliure-pensador (quants ens en queden en magatzem?), es torna un idòlatra si un escurçó no li ha mossegat la ment?

No n'estàs tip i mal nodrit d'interrogar i interrogar-te, no penses pas que és hora de posar-te de baixa i deixar pendent el queestava pendent i ho quedarà tot i tenir fe en la intel·ligència i la ciència humanes?

xxx