"Un Mestrissó de primera"

Aquet Monsieur dels cims, si el tipe sentat sus de la cadira més n'alta i que sempre va i ve com si el perimetre de l'Elisi el trobava massa estret, si com li dieu, dejà, en el vostre país Macun? Pacun? Emacun? Epacun? Una veu rància d'home vert cau tot d'un cop del sostre i li rectifica el nom sil.labitzant a plen tube: Ma-Krón MA-...Si, mèrci, és com diues Ma-Krón. I bé aquest Monsieur MaKrón, al meu entendre, seria un mestrissó de primera que això me sorprendria pas. Fa un temps que me l'observi, tant a l'Elisis com fóra, qualque cop al seu costat, més sovint lluny d'ell...i que l'observi amb llunetes o sense llunetes, de Mestrissó, aquest bon minyó n'adiciona tots els ítems: l'aire, el posat, la lleugeresa d'un passarrell i... la marxa. La veu rància d'home vert que, la feina feta, s'havia pegat, de nou al sostre, s'en destaca de nou igual un esquirol de la branca més n'alta d'un pi gegant per afegir el seu ítem cridant com un insubmís i l'amargament de les promesses que ni fullejen ni floreixen. Aquí fineix l'esboç de retrat d'un MESTRISSÓ que ha pas acabat de nos en fer de crespes i de crespes. 

xxx