Tantes ofertes que et fan, i que tu, enlairat per altres il·lusions, amb un punt d'esguard sobirà i despectiu, repusses d'una veu metàl·lica. Ofertes que, quan t'hi jugues? No tornaran.


El remolc va bolcar-se i totes les senalles plenes d'avellanes s'escamparen per la carretera i, igual un condemnat a galeres, les va replegar atentament, sense un piu ni un fallo, omplint les set senalles menys tres avellanetes per portar-les al mercat a l'engròs així com el pare ho havia manat.


Avui et sentis las, sec, eixut com mai t'havia passat aquestes darreres setmanes, l'entusiasme, qui sap, s'haurà acomiadat de tu, i no entens per què no aconsegueixes trobar cap raó vàlida explicant el teu estat d'infecunditat... fins que, a còpia de cavil·lar, s'encén en tu un llumí que et revela que són els obrers clandestins i invisibles del teu geni que, aquest dia infaust, per un motiu què els hi és personal, han parat la feina.


Repugnant la persona que refusa un didal de tendresa a aquella altra que seu, sola, en el banc blanc del parc, i que plora, púdica, retinguda.


Ep Quimet pots dir-me quan debutes el rodatge de la teva pel·li d'amor, en la que els herois són un pallagostí (dit Saltamartí) i una coccinel·la (dita Marieta) i el guionista de la qual sóc jo. -Escolta, Tito, crec que hauré d'esperar encara unes quantes setmanes, la productora, Fulla de Col, no ha arreplegat la totalitat dels diners necessaris. Però, Quimet, em confirmes, oi, que es farà, que es podrà veure la meva love-story camperola per tota la Vall de Prada que tant estimo quan l'il·lumina l'Eros-Canigó.-No passis ànsia, Pauet, sortirà, però que no ho saps que Perpinyà i Santa Maria no es van pas fer el mateix dia.


Més d'un cop es tracta d'indiferent aquell que sap que ja no hi ha temps per parar la locomotora enfollida, aquell que cap vapor de sacrifici envolta i encaterina.


Les fantasmes no s'obliden mai de reproduir-se entre elles.


Sembla que tinguem menester d'icones. Si ens en manca, és perquè en la nostra tribu s'ha desgastat el costum de tenir gossos que, a certs però precisos moments de la jornada, ens llepin les mans per renovellar-nos la seva fidelitat indefectible.


En l'informe que va adreçar a l'Institut de Sociologia del Consum popular d'Avallrich pel qual treballava, Tià ABC va recalcar el fet que en cap dels 77 supermercats que venia d'estudiar, al país triat de New Cocanya, no hi havia observat cap intent de guerra a carn!, entre clients amb carretons carregats com carros de combat i que els supermercats els més guarnits en productes de tota mena perllongaven la vivència en pau.

xxxx