Anys enrere, si força anys ja encorberts d'oblit, el periòdic "Le Travailleur catalan" de Perpinyà havia dedicat a la llengua catalana (rossellonesa), un "finestró" obert a l'iioma ancestral del Canigó al bocal del Tec, parlant d'una cosa i altra. Finestró és un concepte de pedagogia caritativa, com diu l'amic Francís, però oposar-s'hi resultaria una actitud ben imbècil e ineficaç. Es per això que quan s'entreveu un "finestró" o una "finestreta" amb claredat de llum catalana s'ha de donar-li, com cortesia ho mana, la benvinguda i fer-ne saber l'existència. Sigui en la premsa tradicional (de paper) o la més recent (digital) com, també, en els suports de comunicació institucionals (la patuleia: municipal, inter-municipal, departemental, regional). D'aquest manera tenim un regal, una oportunitat de lectura en català. D'aprenentatge sinó d'afinament lingüstic o d'informació que algun cop pot ocorre. El diari "L'Indépendant" -igual "Le Travailleur catalan" ofereiix el seu "finestró" (heretatge menut del treball periòdistic de gran vàlua que hi assumí fins a l'hora del seu traspàs Pere Verdaguer) com a bombó dominical, sí una dolça recompensa pels qui, cada setmana, pateixen sis dies llargs esperant-lo i tirant-se com addictes naturals. Decebent-los, no poques vegades, en veure-hi tractades -esquematitzades gairebé sempre- qüestions de llengua i d'ensenyament, com si el públic "català-lector" no mereixia beneficiar-se de relats de la vida quotidiana, narracions enlairades d'iniciatives i de fets dramàtics o burlescs en sintonia amb els bàtecs del cor i els plecs de l'ànima d'una vida d'home ordinària. Un "finestró" perquè delimitar-lo només a anuncis o reclamacions pedagògiques. Un "finestró", quan la sort en posa un al davant dels nostres ulls i a l'abast de mestres i d'escriptors, tenim d'aprofitar-ne el màxim per dir i escampar qui ets tu que no sóc jo i recordar que els país del tres rius i del jardí de Maria té molts coses per recordar, viure i somiar.

xxx

Un Robot mal après m'ha malparlat i li sun trencat una cama i torcit els dos braços en nom del respecte de les bones maneres.

xxx

Quants tanks ens queda per fer fóra la injustícia?

xxx

Els tocamanetes no han desertat l'era. Allò que els diostingueix dels d'un altre temps és que se'ls hi a prohibit (l'Estat, si l'Estat) fer-ho amb cigarret americà a una ma i un got de byrrh a l'altra.

xxx

Amb ponts romputs l'avinença es problemàtica, sobre tot si l'aigua del riu segueix córrent bullenta.

xxx

No, és pas tot a fet la mateixa cosa dir "Qui va a Baixas se'n torna pas" i dir "A Bages no hi vagis parents i amics no hi hagis".

xxx

Si te posen dins un parany, demana que te'n sallin. Si est tu que caues dins el mateix parany a tu de te'n treure que la resta de la humanitat és pas -pensi, crec i ho veig- al teu servei.

xxx

Qui avui pot saber el que eren els famosos comptes d'apoticari d'ahir?

xxx

Al mig dels llavis quan parlava si li formava com niuet en espera d'un potonet, pensà ell.

xxx