Estranya, humiliant modernitat: No saber que el teu veí (qui sap, parent teu) pateix fam i fred. 

xxx

I com, la revolta no seria pas el despertar d'una nova flor viva.

xxx

No tots els brasers són focs de Sant Joan!

xxx

Fes les hi

un retrat

sense dir les hi

qui sóc

(qui fou)

un retrat

errat

L'alè suspès

L'esguard
perdut

El front
arrugat

per un cel borni.

 

sense dir les hi

qui fou

(qui sóc)

l'equivocat


dibuixat
amb mà
de mestre.
antic,

diran!

xxx

 

Qui té seny
no fa servir
la mateixa llengua

adreçant-se
a un corb
o a una guatlla.

Qui té seny
sap el que és
gat
i el que és
llebre.

Qui té seny
ha de parar
no perdre'l

creguent-se sol

en el món DEL CADA DIA.

xxx

 Em sembla (a l'estat present de la meva vista) que els Invisibles són els rics i ricassos, per què en el meu entorn, lloc, barrin o ciutat, no en conec cap de ric o ricàs, que se'm doni un nom, que m'assenyalin la residència (la línia de metro o el número d'autobús par portar-m'hi) i a la seva porta trucaré, oberta aquesta, demanaré amablement que se m'acompanyi a l'Amo, Sr. Ric o Sr. Ricàs, i veient-lo llavors al davant meu, comprovant que no és cap ectoplasma, el pregaré (segur que només ho obtindré insistint) que es deixi palpar la pell de les seves galtes, que em mostri el color dels seus mitjons i que es deixi ensumar la flaire del seu vestit i si, a tot això finalment consent, sabré el que és un Ric o un Ricàs, molt més enllà dels hologrames de propaganda de Rics i Ricassos...

xxx

Sí, sí tot això
ho sabem,
no és pas perquè som
al peu del Canigó
que se'ns condemna
a una lírica canigonenca.

Sí, sí tot això
nós ho han dit,
no és pas perquè
poncella Nadal
que nós cal
lluir la nadalenca.

Sí, sí de tot això
ens avergonyeixen
i diuen:
no és pas perquè
fas parer de català
que pots gosar
aquesta catalanada.

xxx

L'inversemblant no és pas absurd. Quasevol sigui el finestró cartesià de la teva reflexió.

xxx

 L'esperança aquest pou (sensa fons?) que s'ompla de prometences.

xxx