"El corb i la guatlla"
Estranya, humiliant modernitat: No saber que el teu veí (qui sap, parent teu) pateix fam i fred.
xxx
I com, la revolta no seria pas el despertar d'una nova flor viva.
xxx
No tots els brasers són focs de Sant Joan!
xxx
Fes les hi
un retrat
sense dir les hi
qui sóc
(qui fou)
un retrat
errat
L'alè suspès
L'esguard
perdut
El front
arrugat
per un cel borni.
sense dir les hi
qui fou
(qui sóc)
l'equivocat
dibuixat
amb mà
de mestre.
antic,
diran!
xxx
Qui té seny
no fa servir
la mateixa llengua
adreçant-se
a un corb
o a una guatlla.
Qui té seny
sap el que és
gat
i el que és
llebre.
Qui té seny
ha de parar
no perdre'l
creguent-se sol
en el món DEL CADA DIA.
xxx
Em sembla (a l'estat present de la meva vista) que els Invisibles són els rics i ricassos, per què en el meu entorn, lloc, barrin o ciutat, no en conec cap de ric o ricàs, que se'm doni un nom, que m'assenyalin la residència (la línia de metro o el número d'autobús par portar-m'hi) i a la seva porta trucaré, oberta aquesta, demanaré amablement que se m'acompanyi a l'Amo, Sr. Ric o Sr. Ricàs, i veient-lo llavors al davant meu, comprovant que no és cap ectoplasma, el pregaré (segur que només ho obtindré insistint) que es deixi palpar la pell de les seves galtes, que em mostri el color dels seus mitjons i que es deixi ensumar la flaire del seu vestit i si, a tot això finalment consent, sabré el que és un Ric o un Ricàs, molt més enllà dels hologrames de propaganda de Rics i Ricassos...
xxx
Sí, sí tot això
ho sabem,
no és pas perquè som
al peu del Canigó
que se'ns condemna
a una lírica canigonenca.
Sí, sí tot això
nós ho han dit,
no és pas perquè
poncella Nadal
que nós cal
lluir la nadalenca.
Sí, sí de tot això
ens avergonyeixen
i diuen:
no és pas perquè
fas parer de català
que pots gosar
aquesta catalanada.
xxx
L'inversemblant no és pas absurd. Quasevol sigui el finestró cartesià de la teva reflexió.
xxx
L'esperança aquest pou (sensa fons?) que s'ompla de prometences.
xxx