Afigura-te que de tot això que curt pels "rezos socioss", com diuen, sun pas dels darrers a me fer una opinió.

Al ras, quan un vent geliu t'esquerda els llavis, sempre sun els mateis que fan la guarda.

El més bizarre, m'ha dit el diputat que refusa l'etiqueta de centrista qui li colli sul frunt, és que hi ha reacs que sun mes progressistes, tenen més delit que els dits progressistes, -Sí, mes ellos, ho tenen més facile, van de recules!

Me va dire i repeti dos cops crec, plèti? plèti? I jo ja me recordavi pas pus lo que li volii dire. Amb l'índex me fa fer un senyal al timpà.

Crane, crane, exageris pas Mité, bonic belleu amb trets fins, mes pas tant crane que xo. 

Abans els vells, parli d' homes, tenies calques xances de'n trobar un sota la platana de la plaça, un a l'hort o tornant de l'hort sus d'un velo, ara si te dic troba me un vell, vagis pas a la plaça, han tret la platana, vàgis pas a l'hort l'han canviat en un parkíng de trenta votures, belleu, belleu, en trobaràs  progressant xino xano sus del camí engudrunat de nou de l'Epad.

Hurusament que podem pas dire tot lo que sabem, n'acabariem pas mai d'afegir coses a les coses i nos feriem fàstic els uns els altres.

Emprès de tout, un ou ferrat també és una proesa culinari.

Un autú que ningus llegei pot se ratrapar en se rellegint obrint els dos ulls.

Nadal és com un politically correct carnaval.

xxx