Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
1 janvier 2019

"Una violència per a castigar"

O, tu, et conec una sola cosa al cap, el poder, el poder, doneu-me el poder, creu-me, t'hi veig ben bé al poder, tronant, estarrufat i magnànim, autoritzant-nos a menjar fóra que bledes i puntes d'all per salvar la planeta, i bé, pots fer una bona creu sobre el que voldries que fos el teu proper mandat, t'ho asseguro, de tu, de tot allò que t'anima en les fosques, en parlaré al meu entorn i farem tot el que podrem, creu-me tot, badini pas com diuen a Bages, perquè i bé, hi arribis al poder, al poder de tronxos de col per governar-nos, indicar per on hem de passar, el que nós cal cremar i el que nós cal preservar com la nina dels ulls, si tot allò que nós cal evitar de fargar si volem dormir entre llençols de seda , en tenim pas menester, no guarda-te'l el teu cant "el poder, el poder", candidat esquerrot o dretà de les bledes i de les puntes d'all.

xxx

Un raig de sol la va portar fins al clot de la seva mà. El cavall esperava.xxxSi vas a ells, et diran que els vols recuperar o que els vols reprimir. Si et quedes al marge, diran de tu que ets indiferent o còmplice.

xxx

L'amagatall de la riquesa és força més segur que l'abric de la pobresa.

xxx

Tot, diré tot el que va fer-me content a la vora dels meus dotze anys. L'aigua que va entrar a l'aigüera de casa. El quitrà que va vestir carrers i calçades. La lluminària pública que va reduir la nostra temença del dol la nit del vilatge. Els plàtans gegants als qui, gent amb armes, escatava braços i caps. La neteja del còrrec indòmit amb escut de canyes i esbarzers que partia el vilatge en dos. La desaparició de l'hort d'En Ciscu, on havíem robat les millors maduixes d'aquella. Hort sobre el solar del qual s'aixecà... (si ho veig... com si ho veia ara...ne senti els cants de peirer)...una sala de festes, on se seguiran endiablats, mudats i ben pentinats, ball amb primícies amoroses, ball d'últim recurs, tot feia parella: ball de criades, ball de fadrins, ball de casats, de la raspa als últims focs d'enamorats del be-bop... Que ens emprenya amb aquest seguici de records que ni tan sols pertanyen a la seva memòria!

xxx

No, no ens entendrem mai, tu penses i afirmes (com si fossis Aragó o Jofre, o el "Manolete" de Millars, quillats sobre estàtua) i en conseqüència em gires l'esquena com que no pensi com tu, tu que penses i afirmes: fer la foto d'un individu sigui conegut o desconegut sense el permís del dit individu, un permís degudament negociat i obtingut (amb un senzill gest de cortesia o pagant alt i sonant) és una escandalosa incivilitat, una violència per a castigar.

xxx

Beure al galet ( puríssima aigua o vinet que encanta la gola), aquest tan benèfic plaer, aquesta tradició tan solar, s'ha perdut, potser en podreu veure algun exemplar però fotografiat i enganxat sobre la façana d'un museu comarcal de la ruralia que tant se li val que se'l tracti de paradigma de remota pagesia. Beure al galet: quin plaer! Quina figura estètica!

xxx

La història humana també guarda episodis de pastors engatats que no van aconseguir conduir els seus ramats d'ovelles a l'abeurador que havien anticipat pel seu definitiu descans, perquè al primer terç del camí escaparen la vigilància dels pastors i de llurs gossos dentats i llepa-sabates.xxxUna nuvolada es guanyà tota la immensitat del cel, i es posà a llançar banastes de panses i figues, nous i olives...i els del baix, envoltant el xef de la batllia cridaven, entre trons i llamps, més, més, més regals, regalets i regalons...

xxx

Alà, ja t'ho havia dit: "No em busquis, estic experimentant figures d'invisibilitat".

xxx

Parlava una mena de savi vingut d'un poble veí que no ens inspirava cap estimació particular...Qui creurà que l'home, bípede sensat, pel fet que la seva caminada pel món trobi travetes i entrebancs que li amarguen el cor i endoloreixen les cames deixarà de creure en les faules que hi troba i en les que, amb imaginació fecunda, hi afegeix. Les faules, us dispenso del centenar que ara mateix podria enumerar-vos, digué el savi foraster, són cóssols molts sólids de la casa humana.

xxx

Per païr certes coses és necessita més de tres ampolletes d'aigua mineral, amb gas o sense.

xxx

Ja sé que sóc pas l'únic a comptar amics i camarades a qui un freginat de paraules, vingui de Baixas o vingui de l'Elisi, no calma la fam.

xxx 

 

 

 

 

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité