I bé si, sempre endavant.  A penes, més magrentí que els anteriors. El número d'Hiver de la BRESSOLA, arriba a la bústia dels seus subscriptors. I és amb sempre el mateix plaer de prendre a mans i de llegir, sobre un suport paper que es deixa palpar com una pell de seda i amb bones fotos de color, el panoràma clar i objectiu d'una sequència de la vida de l'"Associaxció per a l'educació i la cultura catalanes dels i nfants Educació infantil, primària i secundària". La Bressola no és la filla de la darrera pluja i té ja, en el seu patrimoni, de què fer-se respectar: bons sócols murs consolidats, intel.ligent repartiment geogràfic i feina... constant. Sí, com ho "clama" un text bonic com un eslògan al peu de la bellísima fotografia  de la portada (s'hi veuen alumnes a classe, treballant i xerrant) "Més que un projecte, una necessitat". El treball ne s'acaba mai, i tampoc se l'ha de minimitzar ni deixar trencar per entrebancs, que ni han de tota mena.

El volum del n° 61 que fulletejem en aquest moment sí és minsa, ni tant sols una vintena de pàgines, però d'interès. Amb editorial. No un, dos. De Joan-Sebastià Haydn, President de la Bressola. De l'Aleix Andreu i Oliver, President dels Amis de la Bressola.. Amb el que podem anomenar un diari, o millor un mosaïc de notícies. Els texts en són breus i gens carregosos o sibíl.lins. Totes les noticies relacionades a la vida asscoiativa, administrativa i pedagògica. En general, o específica a cada escola.  Pel que fa als qui figuren a les fotografies (més de vint i cinc), els alumnes hi son presents i actius tant o més que els parents d'alumnes o adults, en actes oficials de formació, representació o festius. O bé visites, com la del President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, o de la directora de Política Lingüística...Esdeveniments a Barcelona, com el recolliment al Palau Reial de Pedralbes del "Premi Civisme" o la presentació d'una adaptació de la cantata "El caçaire de mots" al Teatre Nacional de Catalunya (plaça de les Arts) en el marc dels "Premis Pompeu Fabra".

I també alguna aportació temàtica universitària sense cerímonies entortillades, com la de Joan Peitaví Deixona de l'Institut d'Estudis Catalans que presenta una aguda radiografia de "el català al nord de Catalunya a l'inici del segle XXI" distingint "Llengua catalana i dialecte septentrional". I, ben segur, no hi falta el torn benèfic per les escoles i col.legis: Pesillà de la Ribera, El Soler, Nyils (el "sweet-home "de l'escriptor Joan daniel Bezsonoff), Prada, El Vernet. Sant Galdric/ Perpinyà, Sant Esteve (escola que acaba de festejar els seus vint anys)... Un número minsa com hem escrit, un paner petit però amb mantes probes de vitalitat, imaginació i obstinació. Amb, a cada pàgina (no veig perquè oblidar de mencionar-ho), aquesta mena de post-it/pegatina, on el lector o la lectora trobarà un "pastisset" lingüístic, a saber una dolçor o antiga frescor del lèxic rossellonés (nom i explicació): "Repeix", "Pellaga, pellago", "Espertinar", "Belleu", "sàller", "tampis", "pallagosti", "A polit, apolit", calestró", "Ho és", "sus, sus de", "avisar-se".

Una cosa estranya el lector quan tanca l'últim exemplar de La BRESSOLA 2018 és la indigència en anuncis publicitaris (se n'hi nota dos o tres al màxim) : Visca, Dacia, edicions 1984.  L'elegància d'aquesta revista al servei de la mainada se mereixeria com s'acostuma dir en altres llocs "un coup de pouce". (La Bressola, carrer Nature, 66 000 Perpinyà)