"Aquell bell món"

Fart i refotut de veure's disminuït per la ràbia que d'ençà de tres dies l'està assetjant xuclant-li tot el bé que té, un queixal, brutalment, se li arrenca de la barra per sortir a castigar-la sense cap remordiment. Il la ràbia tomba a terra. Com tots ho podeu observar.

xxx

Es diu que hi ha sastres d'armilles que van molt bé. Ni ha d'altres que es penedeixen no haver llestat el bon color. Vista equivocada, segurament!

xxx

A cops val que, entre dos esparverats, s'hi posi un bon negociador, a cops no serveix de res: no és vol negociar.

xxx

Ahir, vaig anar a un indret que no havia visitat d'ençà de força temps, oh pas massa lluny del lloc on visc, em recordava que era un indret tranquil, meravellós, sempre assolellat, amb un jaç de bones herbes entre tamarius i senills, i bé, un maleït progrés immobiliari n'ha exclòs tot aquell bell món."

xxx

 Valentí en pot pas més, tot el sant dia a estimar l'un a fer pler a l'altre, a comptar riures i descomptar plors (l'amor es fa soci de l'un i de l'altre té) li ha abaixat el cor a la sola de la sabata.

xxx

El xipoter mentider és el pijor de tots. Desgraciadament, no és nota al primer cop d'ull puix que no porta barbeta.

xxx

Amb la teva espasa de cartó si et penses que faràs fugir el Canigó? És ell que et farà còrrer com un llapinot si t'espia amb el seu dolent ull.

xxx

La solitud ens pot dur a termes encara desconeguts, parlo de jo, pas de tu cartògraf ja bastant conegut.

xxx