"Pujols i valls"

Jo acompanyo el pas del temps i floreixo quan m'ho demana. Dit de la Mimosa.

Qui podia preveure que caldrien tantes tramuntanes per acabar-ne amb les velles dialèctiques del paller i del celler!

Commemorar, no cura cap ferida però custòdia el record.

El vaig deixar plantat dins de la seva bogeria d'identificar-se amb el gegant del pi i vaig trescar a dissimular-me dins la panxa d'un bou.

Qui no és d'aquest lloc, cridava una veu metàl·lica, que es quedi a distància. Aquí ballem entre nosaltres. Tenim música i cada u i cada una té paralla. Fas bastant bona cara però no ets el benvingut, la punta de les teves sabates porta massa fang.

Un xic d'humilitat és bo per la salut cerebral.

El seny és molt menys impetuós que la rauxa i ens permet distingir els pujols de les valls. 

Les sorres del camp d'Argelers mai s'han penedit de la seva edat de camp de concentració...

Les bruixes fa temps que no es pentinen, que no les deixen pentinar, temps fa que se'ls hi ha tret la pinta (cuquera o no), negat l'escombra i que se'ls ha forçat viatjar amb drones per arribar a l'hora en punt als seus sàbats cada  vegada  més deslocalitzats.

Per massa gent el cada dia es jou penós, sigui de fusta, de cuir o de ferro. Això ho sap el veí proveït i ben poc se'n indigna i intenta alleujar-lo.

xxx