No sempre, quan ho cal, trobes la clau i una ràbia creixent t'empeny a enderrocar el casal on pensaves haver dipositat la caixeta dels secrets. I, ben entès vaig enderrocar el casal i els seus secrets.

Un gra de sorra no traeix, mai, un gra de sorra, ambdós, són fidels servidors del regne de la sorra.

I tu, incansable, suma'n desil·lusions a desil·lusions, però, company, a quina suma, per fi, descansaràs?

Ben segur que ho sé que de bruixes i de bruixots n'hi ha pas més i que, a les nostres comarques, l'última bruixa, uns queixals de foc àvid, se la van menjar l'any 1671 - però expliqui'm perquè, nosaltres, gent sabuda d'aquest 2019, fem aquesta cara d'encantats.

Sebastià es va fer un enemic brutal de l'investigador en ecologia, el molt honorable Paret de l'Hort, quan va dir-li que no hi ha cap papallona de dia o de nit que vulgui tornar a l'edat de l'ou o de l'eruga.

 Pels anys cinquanta del segle XX, en certs pobles o poblets de la plana del Rosselló, el ball del "tió-tió" eren adults que el ballaven i que l'ensenyaven als joves més atrevits -que no temien ni la nit, ni la camisa blanca i llarga, ni la "bugia" encesa i que enorgullien de portar un tió de paper al cul ("no me l'encendràs"..."sí que te l'encendré") en un seguici endimoniat.. Salvar les seves anques de la flama. Recordo que fou Joan Mons que, a Montescot, ens hi va engrescar...

Els hi ha calgut una pila de festivals de Música Sacra i l'oportunitat que la localitat sigui nomenada capital de la sardana, per veure aquesta dansa (que té la santa espina al seu ADN) incorporada en el programa 2019 d'aquest festival.

On vas cavaller, amb tanta pressa i l'espasa a la mà.?- M'han dit que han tancat la Palestina en un racó del Canigó, i em porto a alliberar-la. Vine amb mi si tens un bon destrer.

Els comunicants han substituït els pedagogs i aquests no s'han adonat que ha cessat llur paper de savis.

Una manifestació que es repeteix setmanalment acaba per teatralitzar-se en una cerimònia litúrgica amb saliva, suor i sang.

L'estetoscopi ben posat escoltava atentament el ressò que deixava en la pols el caminant que el precedia de cent passos, indiferent i decidit.

 Trencarem el dilema a la propera asemblea general per saber si els "bunyols" es mereixen una celebració com la que es fa habitualement de les "bunyetes" amb o sense raigs de flor de taronger.

Un fàtua es imperfectible. No esdevindrà mai cabalista. I tu, quin posat fas?

xxx