Si no saps on vas quina necessitat de córrer tindràs.

Reflexionar no és pas descansar ni tan sols si reflexiones sobre el descans.

Tenim més llengua que mots. No hi ha aquí cap toc aforístic. És feblesa nostra.

Al meu retorn, els hi vaig fer la pregunta que ningú va contestar: el llac verd en el qual, com cignes de cinema, llisaven i cantaven, que se n'ha fet?

Entre el jonquill i la rosa, no triïs.

Com li agradava la Democràcia! Com en sabia les regles i les trampes! No n'ignorava tampoc el nom de cap traïdor de la seva història i del seu present. Però mai, savi prudent, iniciat als arcans, no es tirà al foc d'un compromís, no es posà a l'atzar de la temptació d'una traïció.

D'acord, els arbres no migren. D'alguns d'ells malgrat tot (se'ls abat, se'ls talla) se'n fan estelles, serrills o cendra.

Ja pots treballar, alquimista, d'aquesta peça d'acer no en faràs cap floca de llana. Abans de tu, milers de milions amb barba i ulleres ho han intentat i "ben poquets" són els qui han deixat escrit i segellat llur fracàs.

Quan una serp guarda el galliner cap guineu s'hi insinua per fer-hi matança.

Hi ha una paraula, ben poc freqüent, a la boca de marcats humanistes setmanals, és la de xenofília. A quan una Acadèmia de la xenofilia.

L'ombra, aquesta llum que despresa de sa roba d'estels nupcials canvia de santuari.

Pintar els murs del seu cau per fer-ne un palau d'eremita.

xxx