Es pot faltar de llengua com es pot faltar d'aigua. Xo fa que et trobes amb el canyó sec, estret. I et desesperes de no veure al teu entorn cap font revitalitzadora.

Manllevo a una traducció catalana del Kitab Ta'erih Mayurqa una frase que m'encanta i que, segurament, val la pena compartir amb qui no la coneix: "La gent s'acovardí i feu anques enrere." Una frase tota escultura i cinema.

Senills i tamarius, granotes i serps, hortet d'infància, vora mar, el més feliç de tots, quan el vent feia xiular les ones.

En el meu bosc sagrat íntim, el til·ler té un lloc preferit i, quan em dius, que se n'ha tallat un o més, ho visc com una agressió sobre el meu cos i la meva memòria s'endola de la pèrdua d'una flor i d'un aroma.

Quin individu pot ser aquest que dóna, lloga o ven les seves emocions? -Un lletrista de cançons.

Sabeu si algú ha capitalitzat l'aportació cultural i feminista dels rentadors públics i quants, avui en dia, sobreviuen i en quins indrets?

Es pot reparar, Mestre de Les Altes Inspiracions, una imaginació que no obeeix, o que falla?-Per injecció potser però depèn de què li injectaràs li contestà el Mestre.

El temps no té pressa, badalla o juga a cartes, quan tu corres.

No et deixis perseguir per l'inabastable, salta a altra cosa; apanya't.

Es veia (mes ningú l'havia interrogat sobre aquesta matèria) com un arquitecte de l'inútil més que com un enginyer del sentit, net i filantròpic.

Sense l'ajuda del seu gat, segur que no hauria reeixit a descabdellar la pilota dels seus records més recòndits.

Costa menys migpartir a la picassa un tronc de riure que desfer intel·lectualment un feix de bertranades.

Si no vols que el malson gasti el teu dret al descans, planta un guardià amb vestit blanc al capsal del teu llit.

Roma prepara el retorn de totes les campanes del món catòlic  al llur campanar.

Amb un batement de cella forçava tothom a la feina, tothom llibre obert i el dit sus la primera lletra de la primera frase.

Jordi, bon cavaller, no ha encara triat el seu destrer. Quan travessa la quadra s'ouen els renills de tres o quatre pollins candidats per oferir-li l'esquena.

S'ha revolucionat el pany sense canviar res a la reclusió.

Peticions, protestes, oposicions, manifestacions, violències (em diu un colom que passa l'espasa alçada) és la democràcia que intenta canviar l'oli del seu sistema si no el sistema mateix.

Si l'orde és dictat polític, el desordre decanta millor vers l'ètica.

L'equivoc, o te'n descartes, o l'analitzes.

Escriure és (convergeixen molts a notar-ho i una part no negligible d'entre ells a reivindicar-ho) com una mena d'abric, de reparo.

Amables sesons les que ens honren amb goigs benèfics i cistells de dolçors, maduixes i -no trigaran gaire- cireres,

Té olor el silenci, com ho escriu O.V. de MILOSZ ?

xxx