Un valent sense astúcia és com un "baba" sense rom.

Quina mirada altiva i extensa pots tenir tu que ni tan sols t'has elevat fins a la pica del Canigó?

Recte! Recte! No et desviïs! -I per quina raó, paisà, t'escoltaria?- Per tu faràs, doncs.

La contra-cultura: postura i renda. No és pas filosofia, és sociologia.

Com aquell ocell embadalit a l'escena d'aquell drac que badalla abans de fer-se un àpat amb carn de búfal.

L'atzar aquesta gallina salvatge que pon quan li passa pel cap com pots fer-te la teva.

Ni els polítics no ho havien validat, ni la premsa va voler mediatitzar-ho, no li quedà cap altra remei que inaugurar sol i sense cap brio retòric la placeta de les Idees Majors.

La millor manera de distingir-se dels altres és fer com ells però amb flaqueses i excessos que ens són personals.

No arribo a entendre el que em diu la palmera, la meva veïna de front. Mou febrilment el cap com si l'havia esguardat malament.

Que contestar als qui demanen més cançons i més esports? Que adrecin llurs queixes als qui manen i cessin d'amoïnar-me.


Les xerrameques i les "xarxameques" presenten alguns punts comuns.

Sota la capa del nostre sol, tot sembla novel·la, la que tenim i de la qual alguns volen desfer-se per imposar-nos una de diferent que ja tenen escrita.

Els ideòlegs de LA primavera s'enginyen sempre a exaltar-ne la dolçor florida tot ocultant una sèrie de sants amb espasa de glaç.

El temps passa i sempre més endarrerits ens deixa.


La política sense embolics no té cap sentit. El bon polític és aquell que gestiona de manera aristotèlica la suma dels embolics. 

xxx