No expliquis a l'hortolà

el valor de la pluja

Ni el de la poma !

xxx

 

El primer cop que vaig assistir

a una òpera, a Montpeller,

molt abans la fi del primer acte

em recorda un conegut,
"et vas ensopir;

Però, em va semblar
poc elegant
de donar-te una colzada.
A més dormies
com un bebè
el cap recolzat
sobre la meva espatlla.


El segon cop
-aquest me'l recordo
ben bé-
convidat i ben mudat.
Era a Tolosa,
vaig entrar sol
al temple .
Però tampoc
vaig resistir
tot l'acte.
El veí que
em despertà
em "renyà"
d'uns roncs
desagradables
a tota persona
que té una orella
de melòman,
qualitat que
havia demostrat
no tenir.
Mancança que vaig
compensar oferint-li
al bar del Capitole.
dues copes.

Una nova oportunitat
es presentà
perquè em pogués
familiaritzar
amb l'excel·lència
del món líric.
I què creieu
que vaig fer?
La vaig repussar,
fent-me
de la persona amable i
encantada de portar-me
a l'òpera de Lió,
una enemiga.

Tanmateix li vaig fer part
d'un pressentiment,
de la certitud
(com si fos ja escrit)
que no me n'escaparia,

que retrobaria
ans la fi del primer acte.
MORFEU.


xxx

 


Feliços companys,

que no veieu

tot el que tothom

Ens enveja.

No escriguis

perquè et cantin

escriu només

per donar via

A la Teva Travessia.

xxx


L'estel

que somiquejava

al llindar de la porta

ja n'ha marxat

sense deixar-me

Un esbós de claror.

xxx


Les tradicions i les lleis

sempre justifiquen

unes bones raons

per oposar-se

en la més petita conflictiva,

entre la nació i l'estat,

entre la persona i el ciutadà..

xxx


La clepsidra també
basquejava
els teus avantpassats,
anessin per mar
o per terra,
-
pagesos o pirates.



xxx

L'encert del tall del vestit o d'un pentinat

importa més per a una elecció

en pro o en contra Europa

que no pas el contingut

del discurs d'un candidat.

Discurs, discurs,

i sempre discurs,

i després?

 

xxx

Pots amb un raig d'oli,

d'aquell tan bo

que treus

de les teves oliveres,

Pots amb raig d'oli

fer d'una llesca

de pa

un dinar de festa

d'aquell de quan tenies

Dotze Anys.

xxx


És clar
que també hi tenen
dret,
a la bona literatura,
els necis
de qualsevol generació.
Als necis


- tu i jo,
és clar,
no en som

de necis-


 donem-les-hi
bona,
bona i transcendent literatura.

xxx

 

"Qui és qui"...

En quin repertori

trobar-te,

que no n'hagis pagat

la cota?

xxx

 

Quan uns t'han enganxat

l'etiqueta,
de bon minyó
o de fals paisà,

ja pots saltar
com un búfal

una tarda polsosa
de certamen vaquer

no arribaràs,
et trobis on et trobis

-al fons del Milwaukee,
-
a la vall de Sureda,
-
a la badia de Hanoi

-o a un parador de Croàcia,

desfer-te'n.
(M'hi jugo que ho hauràs probat cent vegades en va)


Al contrari creix
l'estigma i s'enforteix.
No arrufis les celles,
així és!

xxx

Alain Delon té raó: hi ha l'actor i el comediant. Ell és un actor. Perquè no volem copsar-ne la significació?

xxx