"Cançons populars"

Una veu de baritó s'insinua per un badall de porta i m'irrita. Em posa foc al front.

No és estrany, no, estranyar-se de l'estrany, si que és estrany, si, no interessar-te a ell per conèixer-te millor. 

A l'hora del Concert de la Coral Granotera, no hi faltaven mai el talp, l'eriçó i la tortuga.

I d'Abissínia, quin record en tens? Ni un! Ni una postal enviada per un familiar, un conegut...

Si ho pogués, substituiria el nenúfar del llac, per gaudir la seva llibertat i el seu orgull de solitud. Magnífic nenúfar, sense desig de sobirania, ni necessitat d'adaptar-se a qualsevol dels tretze-vents que l'acaricia.

La persona envellint-se, que no tiri el cap massa enrere, la nostàlgia no és pas un bastó de titani.

Lluiten més per guanyar-se un escó que resoldre un problema de feina. Aixi s'esmerça la democràcia.

He perdut el nom d'aquell Catedràtic, baixet amb ulls verds, que alabava -com un sant- el lloc comú i pretenia que, sense llocs comuns, els nostres llenguatges l'oral i l'escrit perdien el seu brill comunitari. Difícil escapar de la síndrome del clixé.

Hi ha potons que no t'arriben per que algú els intercepta durant el viatge

Em sembla, em sembla, mes tinc pas a mà els estudis de cap institut universitari sus de la questió, em sembla que, abantes, encara entorn dels anys seixanta, del segle passat, se sentien pels carrers dels pobles sinó de les ciutats caminants i ciclistes anant o tornant del treball que xiulaven, que, com deia exactament  l'oncle Martí, xalaven xiulant cançons populars.

Millor el que dibuixa amb groc el seu somni que el que rugeix fot li blava ! Un col.leccionista d'observacions de carrer.

Venia de la vila d'Erfurt, i vàrem lligar conversa al cafè de la Rotonda de Perpinyà...i em van agradar, gairebé commoure, unes paraules de Margarete com...un país on floreja la rosella i la ginesta...de veritat,serà un bon país... Em van commoure, perquè em parlava del lloc on m'estic amb tòpics que no es troben en cap fascicle de propaganda turística i sense recórrer a cap romança de pedres.

Mostra-te senzill i cooperatiu, i apaga la lluminària  quan tu demanin, no pot ser festa tot el dia.

xxx