"Resquills fanfarrons"

Encara que insisteixin, si no et ve a gust, no els contestis. Tantes preguntes es fan només per matar temps. No cansis la teva boca.

També de tu depèn que la teva llengua esdevingui més bona i polida; surt-la dels cambrots de grolleria, dels salons dels mals girbats, dels corredors de tot s'hi va, dels balcons xafarders, treu-te la mandra que et xafa l'espatller i dóna-li, corrents, cita amb una Julieta o una Magdalena a la vora del riu.

Dintre de poc temps (uns deu o vint anys) aquesta població cada sis mesos augmentada d'un xic més de cases i pàrquings haurà esborrat de la seva memòria la noble terra d'albercoc i de vinya que fou i  aquell entusiasme amb el qual que va lluitar (insuficientment, malament) per no perdre's dins una paletada de morter.

Si m'ajudes, serem diputats... Li vaig dir no: no vull pas ser diputat a mitges.

Era un malfiat i protestava de trobar-se sol en el seu reialme. Jo també quan el veia passava per alt.

Ells cullen les fresques flors i nosaltres, com sempre, n'escombrem les brosses.

Es pretén que la política és una passió, i com més irada millor. Ben poca cosa sé de les dues coses per aventurar-me a refutar o a confirmar aquesta pretensió tot i saber la cartografia de la ira.

Tu de la llengua, la prosaica del cada dia, o la poètica de les nits sense lluna, que en saps eixugats tres o quatre resquills fanfarrons.

Els subalterns que en la jerarquia estan col·locats al més baix ni tan sols se'ls veu. Ningú pot reprotxar-les hi de tenir una ambició de visibilitat.

Va somiar de bicicleta i no li varen comprar, va somiar de votura de cursa i no va poder aconseguir-la, va somiar d'avió i li van dir que malgrat el que diu l'adagi que els viatges formen la joventut no s'ha comprovat i a més l'avió mareja, cansat dels somnis negats, es va comprar (els diners que li mancaran un germà gran els completà) una sala de cine, una pista de circ i de ball, un teatre i... unmòbil. Ara és el més content dels homes de la seva edat.

No és veritat, els llibres no s'allunyen pas de tu, ets tu que t'allunyes d'ells. La majoria s'han posat pàl·lids i alguns s'han tornat pols.

xxx