"La flama de la candela"

Es va extreure del llit amb una goda d'aquelles que ningú se'n pot desfer amb quatre parpellades i, justament, a la tercera parpellada, va recaure sus del llit, ostatge d'un nou ensopiment general.

A la comèdia li havien repartit el rol del marrà tossut, rol que el director li va retirar. Si el personatge del marrà, l'encarnava amb sinceritat i convicció. Tanmateix fallava a expressar-ne la magna tossuderia volguda per l'autor de l'obra.

Ben vestit, ben calçat, presumit, si que ho era, però com saber si tenia un bell llenguatge quan s'adreçava a tu, es confià la Joana a l'Enric, et costava distingir si parlava o si roncava. Parlar confús. Roncs abissals. Difícil de lligar conversa, contra o darrere una paret, amb semblant orador.

Busques una sortida i no la trobes i tot d'una un coet et travessà la ment i et vas donar compta que no t'havien tancat i que, ben aviat, aniries a caçar bolets.

Salze: quina paraula cop d'espasa. Salsa: quina paraula cop de fuet:

Raïm i magrana (rim i manglana), figa i poma: sensualitats de tardor.

Si no has mai vist créixer una tomaquera com pots parlar de Kant i de la flama de la candela.

No els diguis que has sopat amb el monstre blanc, sinó la meitat de la teva assemblea marxarà corrents i l'altra meitat t'exigirà, dempeus i rostre pàl·lid, que els hi retratis, a la manera d'un pintor documentalista, sense esborrar ni una de les seves ganyotes feréstegues.

I tots ells, candidats de la sublim pulcritud, ja es mostren en els bacons. Volen fer la nostra ciutat més neta ("make the City cleaner"). Aviat, baixaran al carrer,i es batran una escombra a la mà; higienistes per activa i passiva.

Ho va provar. No es blinga un mal costum com el vent, aquests dies blinga, les mates de joncs. Ho va provar....

La bicicleta elèctrica desqualifica el nom, durant tant de temps, aristocràtic de bicicleta.

La lluna es moriria de solitud si tots els estels per un desacord de veïnatge s'acomiadaven del cel.

El món representat per una filadora tranquil o una lletera suau, quina estranya i insultant al·legoria donaria del nostre avui amb les seves batzegades, fugides i ofegats.

Enardit has de ser a primavera com a tardor per florir el seu front trist.

No tots els llauradors d'ahir han deixat ratlla recta, però tots contribuiren a una part de la collita.

xxx