samedi 26 mai 2018

No te'n diré el perqué

Saxofon contra totes les armes. Sempre. Amb Stan Getz i Ely Buxeda. Sí que ens passen coses estranyes, com aquesta, tota fresca, viscuda fa uns pocs minuts, me la mirava, de fit a fit, per convèncer-la de la llum de tendresa que li dirigia el meu cor, quan, terrible bufetada, la llum s'ha apagat. El col·loqui s'avançava vers el debat conclusiu al qual els organitzadors havien oblidat, sobre el full de programa, d'invitar L.L.qui, dos dies abans, a la sessió de matinada i d'obertura del dit col·loqui, havia fet... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 11:54 - Commentaires [0] - Permalien [#]

vendredi 25 mai 2018

"Pere Blauet i en Peret"

Li varen demanar si el coneixia, o almenys n'havia sentit a parlar encara que fossin algunes parauletes portades per un rumor, els contesta, amb la franquesa que el definia igual o més que el seu nas ho feia, "Si, si, si., Veig qui voleu dir". Li varen repetir que si no el molestaven que de venir a xerrar d'aquell a la ràdio que una cadira l'espera el dia i al moment que li convingui més bé. "A la ràdio, si, els digué, a la televisió no ho haguéssiu aconseguit -digueu-me, no és cap trampa, oi? És -confirmeu-m'ho- la ràdio... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 18:23 - Commentaires [0] - Permalien [#]
jeudi 24 mai 2018

"Ho vulguem o no"

Quina llastima que els piocs i els ases no sàpiguen piular. Si el dramaturg francès Marivaux (1688-1763) hagués conegut el català, potser hauria escrit "Conèixer els seus sentiments propis, car només el sentiment pot donar notícies segures sobre nosaltres." Ideal suprem d'un ciutadà d'alta poesia "Ser, enmig dels núvols, un ocell que ningú pot caçar". Magnífic vers de l'inoblidable poeta turc Nazim Hikmet. Que se'n pot dir de les males herbes del nostre dia rere dia,... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 11:54 - Commentaires [0] - Permalien [#]
mercredi 23 mai 2018

"Una basa imaginativa"

Em dius que el no-res d'avui equival al no-res d'ahir, però penses, en serio, que el no-res de demà serà comparable al no-res d'avui. La tenebra els menjà, lentament de cap a peus, sense que haguessin sentit el soroll del seu pas..."Ni soroll, ni tampoc color de qualsevol desig que a ells ella destinava", declarà un testimoni que, de fet, s'havia missionat per aquest àpat fatal. "Ni se'n sentí escapar el rot de satisfacció", seguí el testimoni que testimoniejava òbviament amb un accent desconegut per tota la comarca. Una menja... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 16:00 - Commentaires [0] - Permalien [#]
lundi 21 mai 2018

Des choses sans signification

Des choses sans signification mais qui me ravissent. Cet étranger (son chapeau n'a pas la forme de la dominante chapelière du pays) les bras appuyés sur le rebord d'un pontet en bois en bon état (sans doute le dernier paysan poète y veille-t-il)... regarde filer une eau claire, propre, exceptionnelle, qui brille, et court et chantonne. Devant moi, ce lézard (sans doute encore dans la fleur de l'adolescence) hâte sa course comme s'il pressentait en moi quelque oiseau de mauvais augure, un écraseur sans vergogne, un piéton-tueur... tout... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 17:09 - Commentaires [0] - Permalien [#]
dimanche 20 mai 2018

"Una nou de coco"

Desclaveu els vostres ulls cansats de totes les pantalles i correu traçant senders ens boscos imagiaris e il.limitats. Per tan feixuc que sigui el feix si em diuen el fogar on dipositar-lo el traginaré sense protesta. Tant punt llanço una paraula, el vent l'atrapa i en fa miques. Quants graons més he de pujar per ubicar-me per damunt la mitjana dels infeliços. Mestre en acudits botava de l'un a l'altre amb una agilitat de mico que li valia batallades de campanes. Cada cada acudit una nou de coco, si!. Si t'enamores d'una fada... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 11:30 - Commentaires [0] - Permalien [#]

vendredi 18 mai 2018

"Poesia vernacle"

Com no rumiar al llegir de la ploma del gran Salvador Espriu "un silenci plé de vacil.lacions." No he cessat d'estirar-la i no ha caigut però jo he tombat damunt d'un tapís de desil·lusions.Una fantasma s'endinsa dins la boira i en surt uns vint minuts després amb un rostre incrèdul.La solitud no és un castell daurat per a tothom.Cop d'ull, estupefacte, cop a l'ull, tumefacte.Cada arbre té un cim i en senyala un límit.Guardo sempre calentó el cos de l'estimada, les nits que vessen frescor de gelada blanca.Quan a camp ras la pluja es... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 13:51 - Commentaires [0] - Permalien [#]
mardi 15 mai 2018

"Est-ce bien raisonnable"

Non, Monsieur, je ne suis pas président du Groupement syndical des plagiaires mais des...plagistes, informez-vous avant de causer mandarin dans le poste et ou de vus enfariner avec la gueule  à la télé. Plagiste pas plagiaire et nous nous ne travaillons que deux mois et demi l'été. Au-revoir, Monsieur. Vous aimeriez, naturellement, que l'on vous croie, mais non il n'y a pas de candidats au désespoir, il n'y a que des condamnés au désespoir. Il arrive parfois, en remettant le couvert, que l'homme sorte de sa léthargie et prenne... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 10:34 - Commentaires [0] - Permalien [#]
lundi 14 mai 2018

"Li he pintat l'escut"

"N'hom neix pas antisemita. Però a còpia de ser antisionista, n'hom l'esdevé." (El filòsof francès Roger-Pol DROIT, en un article publicat l'11 de maig al diari "Les Echos"). Ja pots fer totes les figueretes del món, si no tens un bon ascensor, ben poc podràs atènyer el setè pis del pensament. Sí, un bon ascensor però que funcioni. Si l'imites com pots pensar que no li fas perdre la seva originalitat? És amb temps de frescor que el xal de llana blava et va el més bé sobre les espatlles. Jo no et miro, serveixo d'un esclat de llum... [Lire la suite]
Posté par Jaume à 18:08 - Commentaires [0] - Permalien [#]
dimanche 13 mai 2018

Aquest favor

SI HAS DE SER MANIPULAT , AMIC MEU, QUE ET PERMETIN TRIAR ENTRE UN PUTXINEl.LI I UN TITELLA. ALMENYS, BON AMIC, RECLAME'LS HI AQUEST FAVOR DE JOC DE MANS. xxx
Posté par Jaume à 18:47 - Commentaires [0] - Permalien [#]