pi i noguer

S'enfilava pels arbres,

buscant la companyia

del simi i de l'esquirol.

Comparteix amb ells

la llibertat del vaivé,

i la malfiança

de la gent de terra baixa.

La branca que s'enlaira,

la fulla que belluga,

l'avellana i el coco

que els apel.len a l'àpat

del migdía.

Benhaurats, esquirol i simi

que es mofeu

amb el doble estil

de gràcia i de mueca

del servidor,

que tan penosament

vol fer-les hi companyia.

S'enfilava pels arbres,

però que s'en ha fet

del noguer i del pi?

-Tallats per aquella gent

de terra baixa,

antigament nodrits,

de franc, de pallofes.

Comments

[F. Mas Castanyer]

Hola,
Ens ha agradat i ens hem pres la llibertat de reproduir-ho al nostre bloc:
A l'ombra del noguer
Suposem que no us molestarà.
Salut, gràcies i endavant.
Amics arbres • Arbres amics