les lluïses dels avis

A la mitja part inferior de la pàgina 130 de "Les meues universitats" (L'Avenç, 2012), l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff que gaudeix d'una salut literària excel.lent escriu:

"Cada tarda, després de les classes, em recreava estudiant la llengua dels meus avis. No es podia dir que l'aprengués. Ja m'ho sabia tot, tret de la terminologia gramatical amb conceptes tant àrids com els pronoms febles, el perifràstic i altres francesilles. La llengua catalana m'apareixia com una vella casa de muntanya on ja havia viscut, en temps oblidats, i ordenava una per una les cambres polsegoses. Encenia l'electricitat dels pronoms, canviava els llençols de les conjugacions, pintava de blau les ventalles del vocabulari. No explorava una borda desconeguda sinó que recuperava un bé perduit. Ortografiats segons convencions que descobria, els mots dels meus avis, netejats, lluïen com lluïses al fons de baguls claferts de tresors."

Aquestes frases tota persona, de qualsevol edat, que emprèn o fa una reconquesta linguística les llegeix amb una entranyable emoció. No se'n escaparà l'autor de lectures i relectures repetides i benefectores. A més de commouren's, ens invitat a un bany de cultura  que manlleva les seves aigües fecundadores o revigoradores a la literatura, al cinema, a la música, a la cançó, l'esport...i sobretot al plaer de l'estudi d'una linguística polifònica. Ja tornarem a parlar-ne dels eighties khâgneux de Joan Daniel Bezsonoff, apassionat.

xxx