Giginta torna

Ara sembla segur puix que s'en anùncia la sortida pel proper 2 de desembre. -De què va, nin? -Del llibre sobre el Canonge Giginta? -Però de què en parles? Qui és aquest cano,  canonge? -No us ho recordeu, avi, d'aquell fill de Perpinyà, franciscà o agusti, li deien Miquel de Giginta, va ser un gran reformador social. Viatjà per tota la peninsulma ibèrica, en guerra sempre contra la pobresa, edità llibres de batalla a les grans ciutats dels paisos que atravessà, Lisbona, Saragossa, Barcelona i... Perpinyà. -Perpinyà? No t'equivoques, nin? -No en aquell temps, seu vos que m'ho havia explicat i, doncs,  s'en ha llàstimosament oblidat,  era el mateix imperi, i Giginta actuà -vos torna ara la memòria, avi?- durant la segona part del segle XVI. -Però, nin, què surt aquest proper 2 de desembre? -Si me talleu, vos ho diré, avi. -Parla, nin, t'escolti ...-O, bon avi,  me podeu dir escolto, me fatxareu pas a ne jo. Sall pas res d'un altre món, però sall el que és virtut i justícia que salli: les actes del segon col.loqui Giginta... -que va tenir lloc a Elna, a l'antic bisbat, els 26 i 27 d'octubre 2007, si això me revèn. 2007, però, fa gairebé... un segle. -Ep l'avi, m'havieu promés no tallar-me, sobretot amb tanta exageració. -7 anys d'espera: El temps de l'antic septenni presidencial francès. Com els 7 anys de reflexió de la pel.lícula de Billy Wilder amb la Marylin. -Llarga espera. Si molt llarga espera. Ara bé, presteu-me atenció. Deguda a què? A la mala voluntat, a la desimboltura, al cansament...no a res de semblant; deguda com sempre, al nervi que no respon quan se li demana ajut amb gentilesa: el diner, sempre tossut i flac, sigui en temps de franc com en temps d'euro. Tossut com un matxo, que no vol avançar, que no vol que la cultura avanci, que no vol que sigui dit que un català de Perpinyà va ser peoner en màteria de beneficiència social, en màteria d'educació, d'ecologia i art, en màteria de seguredat, parem per què no ens acusin de pintar amb cara massa modern el nostre personatge.  7 anys doncs, me seguiu escoltant, avi,  de butxaques buides, i tot d'una (i moltes aigues pels rius han passant) una pluja d'or. Jo també puc exagerar, ho vèieu avi, jo també puc alçar l'encant per presumir, i en alguns llocs discrets, on no és veuen mai senyeres a les finestres ni els peus al carrer, ha sobreviscut un fort desig de veure néixer el volum sobre el Canonge de la pobresa... No,  me talleu pas, avi, és pas l'abat En Pere que vareu conéixer al 1954. Un volum que es pot comparar a un cistell de boniques flors...No, si Giginta el canonge errant (i finalemnt vençut) s'apunta a venir a la  claror del dia, farà el seu primer vàgit públic aquest 2 de desembre (noteu, bon avi, 23 dies abans de l'arribada del Jesuset), és mitjançant, de primer, l'associació els Amics d'Il.líberis, els socis de la qual s'han escorcollat totes les potxes i trencat totes les guardioles per una ètica de la solidaritat i un deure de memòria, en segon del professor Alexandre Pagès (fill d'Elna) que va prendre, com diuen els torofíls i els toropàts, el toro per les banyes per a coordonar la publicació i, en tercer, la universitat de Perpinyà on va trobar una bona orella i una defenitiva empenta editorial per finalitzar. El Giginta del col.loqui d'Elna (que aplegà figures cimeres d'unversitats catalanes, espanyoles, franceses i del septentrió...) s'expressarà en tres llengues: la catalana, francesa i la castellana. -Sé pas més el que contes, nin. Sun perdut el fil, nin. Que deies, nin? En sun restat al Jesuset, m'ho podries repetir, nin? -No, ja n'he dit prou i en sé pas més. De tot això i de lo altre, si per cas, en parlarem, bon avi, quan tindré el Jesuset tan desitjat sus dels genolls, excuseu-me, avi, volia dir el Giginta entre les mans. -Com vulguis nin, com vulguis..."

Pepí de la Curesma