"Flor de taronger"

23 avril 2017

El qui escriu després un bon àpat no pot ignorar que el seu estil pot derivar en una cascada de roncs.

Un tal s'acontenta amb una llesqueta, un tal altre -i d'uns tals en tenim un fotimer- reclama el pa sencer i tot just tret del forn.

Totes les frases que feia l'ajudaven a construir una ampla i llarga reixa darrere la qual s'imaginava pres, internat en un camp, en un glaçat sorral de desolació i de solitud. I aquestes frases esdevenien fils de ferro tallant on s'esgarrapaven els qui volien passar-les-hi per damunt i xerrar de l'amor de la vida amb el presumpte pres.

Els vençuts (però que hi ha hagut guerra?) ja entre ells tallen caps com si escapçaven branques mortes de l'arbre tan honrat.

Aquest matí postelectoral, arribat al bar on acostumo a fer un cafè, uns coneguts, amb qui m'agrada intercanviar unes parauletes de cortesia i dos o tres acudits abans d'anar a treballar, ni tan sols m'han saludat i s'han allunyat de mi quan m'he apropat d'ells. Sols he tingut el temps de percebre que el tres feien posat de constipats o tiraven a enfitats (com deien uns vells de temps molt vells ara). Segurament, havien passat una mala nit -la llur cara n'era el mirall- sense trobar el son ni la bona col·locació del cos que en facilita l'arribada. Per la meva part la nit havia sigut una nit d'encant i deliciosament planera mercès a un bol calent de camamilla i no vaig fer cas de la seva conducta.

El poder és una comèdia. Per aquesta raó i per aquesta única raó s'ha de confiar-ne el paper al millor dels comediants que hi pretenen i que no poden sortir d'altre lloc que de l'Escola Gran de Clowns.

No són pas les que enfilen les perles que en porten els collars. Les que enfilen són ingènues, les que porten els collars són dames. Això es troba al llibre de Maragda Tercera.

Fes de per manera que el versemblant no s'apoderi de tu integralment.

El debat enverinà quan es fixà sus la preeminència del mànec sobre la fulla o de la fulla sobre el mànec en la filosofia del coltell.

Totes les olles, malauradament, no poden triar el foc sobre el qual resultaria més bé fer bullir i coure el que tenen al ventre. Qualsevol sigui el que tenen al ventre.

Si donem massa llibertats a les empreses qui ens pot assegurar que no se n'iran fora de la nostra parròquia econòmica, si enjondre... L'empresa totalment lliure és com un carro que va d'un punt a l'altre, escollin el lloc on fa més sol o bé on troba més ombra, i sigui al sol o sigui a l'ombra, allí on cull més peles.

Carrer del lladre que té una coccinel·la tatuada a la punta del nas trobaràs una de les bimbirimboies que cerques d'ençà de mesos.

En constatar el malestar d'un veí hi ha qui se li tira al damunt com es tiraria en una piscina per esbargir-se i no pas per crueltat. El que acabo d'escriure jo ho he vist, amb els meus ulls, sí, vist, i durant anys amb panys -o sense panys, ho he guardat apuntat amb un llapis de color vermell sobre una pàgina quadribarrada d'una llibreta sense cap altre caràcter pregnant i fins al minut present dissimulada.

Cada mot que llegeixes ha d'enlluernar-te o millor dit encendre un bosc de records que somiquejaven en calaixets oblidats de la teva memòria negligida.

Si no saps més servir-te dels teus poders de mag, llança'ls al cub de les brosses, potser, un pelacanyes, vingut, sols tu sabràs d'on, en capgirant el cub els trobarà i com la xenilla s'embellirà en papallona, despertant-se ell amb una corona de Príncep dels Poetes.

Per poca cosa s'arma conflictes, com per exemple espolsar-se a carn per què a les bunyetes, a cada pasqua misto, de la tia Fina de l'Albera els hi faltaven enguany una fina i refrescant aspersió d'elixir de flor de taronger.

Li agradava allargar-se sobre l'herba jovenívola d'un prat, mes sempre sobre el ventre, mai més sobre l'esquena d'ençà del dia, on estès els ulls vers el cel, va tenir la penible impressió que el dit cel, aquell dia se'l mirava amb una aparença de plom pesat, i es precipitaria sobre ell (sense ni una ni dues) per aixafar-lo, és doncs de voler protegir-se de la por d'un cel amenaçant (el dit cel del dit dia) que va descobrir l'alternativa de la seguretat de l'estesa sobre el ventre, no hi ha res de millor que romandre allargat, braços oberts, cames estirades, front contra terra, ulls tancats i el nas flairant l'entorn del seu jaç, la boca tastant uns brots de gramínia novella.

xxx