Hitchcock, català?

Cap polèmica d'aquest segle vint-i-u arriba a la sola d'una disputa del segle XIII. Us ho dic jo, gran viatjant comparatista històric. Que penses que no veig la ganya de desaprovació que em fas?

Tu i jo - i sols nosaltres dos- sabem el que passà aviat, però no en diguem res, ni un sospir i fem com si Alfred Hitchcock fos català.

Dono la benvinguda a qualsevol per què ser que és una fórmula que no em compromet en res.

Si la democràcia és un esport de combat,  val la pena no allargar-ne la sessió i cridar un arbitri per tancar l'espectacle sense espantosos estralls.

Quan ets conscient dels teus límits sols en passaràs les ratlles si t'empenyen a fer-ho.

Encara que no ho vulguis, de tu, farem un símbol nostre.

Globus i il·lusions peten a cada hora mes no és pas això suficient per inhibir-me de tornar a tenir-ne

De les taules d'experts massa sovint te'n treus l'estómac buit i el cap feixuc.

Retreu el teu abdomen si tems que una banya t'esventri.

Sempre s'allisten un veterinari, un professor, un novel·lista, un pintor, un músic, i un filòsof per cantar goigs en defensa de la sangonosa faena tauromàquica.

Aquesta mania incurable de ficar-se sempre allí on ningú té menester de tu. Aquest orgull de l'ignorant que tot vol solucionar-lo i s'ofereix a fer-ho.

Fora de les xarxes, avui dia, et trobes perdut, a dintre tumefacte.

Cada frase en un llibre és un risc, perquè s'ha de confrontar amb qui la llegeix" (Joan Lluís Lluís)

Com fer una punch line vàlida amb una barretina, una faixa i, fóra un parell de vigatanes.

Al mercat de les garrotades com de les discriminacions es noten certes desigualtats.

On han passat, on han passat, cridava un dimoniet travessant el jardí dels germans Bausil Perpinyà, on han passat, on han passat el Tales de Milet, Anaximandre, Parmènides i Empèdocles! -Sols la tramuntana ho deu saber, minyonet, adreça't a ell - respongué una veu que ningú podria dir d'on eixia.

xxx